El paisatge és dinàmic?

Per distingir uns paisatges d'altres s'utilitza el concepte: UNITAT DE PAISATGE --> Porció del territori caracteritzada per una combinació específica de components paisatgístics de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, així com de dinàmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta del territori. Font: Observatori del paisatge.

Ud 4 paisatge i medi ambient

View more presentations from marcapmany

TENDÈNCIES ACTUALS DEL PAISATGE

a.La simplificació del mosaic AGROFORESTAL a causa de la regressió de les activitats agràries i l'augment de la superfície forestal.
b.Dispersió dels nuclis urbans en el paisatge  ( exemple: àrees residencials).
c. Domini d'elements relacionats amb el transport i les grans infraestructures. ( exemple: nusos viaris).
d. Presència d'elements relacionats amb el sector terciari  com centres comercials.

LLEI DE PAISATGE DE CATALUNYA 2005. Protecció, gestió i ordenació del paisatge .

 

Informe d'impacte i integració paisatgística:

 

Exposició escrita que té per objecte avaluar la idoneïtat i suficiència dels criteris o les mesures adoptades en els estudis d'impacte i integració paisatgística per integrar en el paisatge les actuacions, usos, obres o activitats a realitzar.
Font: Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística

GLOSSARI:
 PEIN -Xarxa europea natura 2000-impacte ambiental- paratge natural-reserva natural- parcs naturals.

 Pedraforca

Catàleg de paisatge:

Documents de caràcter descriptiu i prospectiu, aplicables als àmbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n'identifiquen els valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.
Font: Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge

Selectivitat

L’examen de selectivitat de Geografia consta de dues opcions.

Cada opció conté dues fonts:una cartogràfica i l’altra pot ser textual, gràfica o estadística.

La primera pregunta és una descripció de la font (pot ser d’escala mundial, catalana o espanyola) i té un valor d’1 punt.

Passos per fer una descripció de la font:

Què és?

■Una taula, un mapa (mundial, de Catalunya, d’Espanya, d’Europa; físic o polític;), un gràfic, un plànol, una piràmide de població (diferenciant el model genèric que s’hi representa), un climograma.
■ès una font primària o secundària.

Què ens representa?

■el títol de la font és útil per identificar les dades i per fer la localització que ens mostra la font.

Com ens ho representa?

■cal descriure com apareix representada la informació: amb dues columnes, amb tramats diferents, els intervals dels valors, amb quins valors es representen les dades (milions, milers, percentatge, …).

D’on s’ha extret aquesta font i de quin any és la font?

■d’on prové la informació i de quin any s’ha extret, és essencial saber l’any sobretot pels gràfics.

Amb aquesta part ja tindríem el 0,5 de la pregunta.

L’altra part és presentar sense desenvolupar la idea principal: els valors claus per interpretar la font, com es distribueix la informació, etc.

En el cas que sigui una font textual, cal resumir les idees principals del text.



La segona pregunta consisteix en definir 2 conceptes relacionats amb la font. És important que sigui una definició concreta i concissa i no un desenvolupament del tema.



La tercera pregunta consisteix en desenvolupar el contingut de la font mitjançant un text explicatiu.



La quarta pregunta està vinculada a la temàtica general i cal desenvolupar un tema seguint els apartats proposats, és a dir, es planteja un tema i es dóna un guió amb els apartats que ha de tenir el text.



Tot això sense oblidar els termes geogràfics:

Per localitzar els fenòmens en els mapes no direm a la dreta, esquerra, amunt o avall, sinó nord, sud, est, oest.
Per parlar sobre els valors en un gràfic no direm l’eix vertical o horitzontal, sinó l’eix X o Y.

A més del vocabulari específic de la matèria.

Parques Nacionales

View more presentations from Ana Rey

correcció parcial

4) Exposeu els inconvenients de la dependència energètica del petroli d’acord amb

l’esquema següent:

a) evolució dels preus.

La producció de petroli està controlada per un nombre reduït de països que tenen la

capacitat de fixar el volum de producció i els preus. Des dels anys 70 s’ha produït un

augment sostingut dels preus del petroli, amb dalts i baixos, i l’any 2008 es va arribar a

un preu rècord de gairebé 150 dòlars el barril.

(0,10)

La influència del preu del petroli sobre l’economia és molt gran i les pujades del preu

del barril de petroli repercuteixen immediatament en els preus de gairebé tots els

productes de consum, sobretot per l’alça dels costos del transport i de la producció

d’energia.

(0,5)

b) països exportadors.

Els principals països subministradors se situen al golf Pèrsic: Aràbia Saudita, Kuwait,

Bahrein, Emirats Àrabs Units, Iraq, Iran, etc. També és important la producció de

països situats en altres continents com és el cas de Mèxic, Argèlia, Líbia, Veneçuela,

Nigèria i Indonèsia. Els Estats Units i Rússia són també importants productors de

petroli. ( 0.10)

c) efectes sobre el medi ambient.

El principal efecte derivat del consum de petroli és la producció de CO2, el principal

gas d’efecte hivernacle. També els vessaments de petroli al mar a causa d’averies en

els vaixells o a les plataformes d’extracció és un problema ambiental de primer ordre. ( 0.30).

Paisatge

El PEIN és el Pla d'Espais d'Interès Natural. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Seleccionava un seguit de zones que calia protegir. L'any 2008 incloïa 165 espais, també els ZEPA (Zones d'Especial Protecció de les Aus) i els ZEC (Zones d'Especial Conservació) delimitats dintre de la Xarxa Natura 2000 (Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun nivell o altre de protecció legal segons les directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres).

El PEIN està molt vinculat a la xarxa Natura 2000, ja que, d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la declaració d'una (ZEC) o d'una (ZEPA) implica la seva inclusió automàtica en el PEIN; aquestes addicions han comportat una ampliació substancial del PEIN, que, del 21% del territori català que abastava l'any 1992, ha passat al 30%; a més, els espais marins sumen gairebé 80.000 hectàrees.


Mapa

Glossari

Los jóvenes inmigrantes que aprenden catalán se integran antes al curso escolar

Los jóvenes inmigrantes que aprenden catalán se integran antes al curso escolar

A L'ESTIU BCN T'ACULL 2011