Comentario de texto

Qué significa comentar un texto? 1.Comentar un texto no significa parafrasearlo, es decir, repetir exactamente lo mismo que dice el texto pero con otras palabras. Y tampoco limitarse a explicar el significado de las ideas del texto, ya que eso forma parte del análisis y no del comentario de texto propiamente dicho que, en tal caso, quedaría reducido a un análisis. 2.Prestad atención, sin embargo, a la siguiente consideración: si el análisis debe formar parte o no del ejercicio conocido como comentario de texto ha sido y es objeto de discusión y debate; por supuesto que no se puede comentar un texto sin haberlo analizado previamente, pero ello no quiere decir que necesariamente el análisis deba plasmarse como tal en el ejercicio llamado comentario, o que deba ser una parte del comentario. Mayoritariamente se tiende a considerar que el análisis debe ser una parte del comentario, pero estad atentos a las exigencias de vuestros profesores en cuanto a la necesidad o no de incluirlo como tal en el ejercicio (ya hemos visto en otra página que el análisis es un ejercicio con entidad propia). Aquí consideraremos que el análisis del texto debe formar parte del ejercicio que llamamos comentario de texto. 3.El comentario de un texto filosófico consiste en la emisión de un juicio o consideración sobre el lugar que ocupan las ideas defendidas en el texto en el conjunto del conocimiento, y en la exposición de nuestro punto de vista al respecto (no confundáis esto con lo que vosotros llamáis "opinión personal"). Esto quiere decir que comentar es, ante todo, relacionar. Relacionar las ideas del texto con nuestros conocimientos. Y relacionar las ideas del texto con nuestras propias ideas sobre el tema. 4.Para ello habremos de determinar, mediante el análisis, las ideas principales y las secundarias, así como la relación existente entre ellas y el significado conceptual o terminológico, así como la presentación del contexto del fragmento que tenemos que comentar. Además, y aquí comienza propiamente el comentario, hemos de buscar la relación de esas ideas con nuestros conocimientos, pues es a partir de estas relaciones como podremos emitir ese juicio o consideración en que consiste el comentario. A este respecto es útil dejar que fluyan las asociaciones de ideas en nuestra mente y, para facilitar esta actividad, plantearse algunas preguntas como las siguientes: ¿A qué escuela filosófica pertenece el autor, a cuál se opone? ¿Es un innovador? ¿Qué pretende el autor con sus afirmaciones? ¿En qué contexto se producen? ¿Qué significado le podemos atribuir?¿Qué intención tienen sus palabras? ¿Es correcto todo lo que afirma el autor?. Si creemos que no, debemos aportar nuestra crítica, que debe comprender datos y soluciones. (Por ejemplo: a) si hay errores en el texto debemos aportar los datos correctos; b) si hay afirmaciones gratuitas debemos explicar por qué consideramos que lo son; c) si encontramos falsas interpretaciones, de datos o de pensamientos de otro autor, debemos exponer los datos correctos. Etcétera.) 5.El comentario debe presentarse como un ejercicio que consta de tres partes relacionadas entre sí, formando un todo ordenado y coherente: introducción, desarrollo y conclusión. En la introducción, que ha de ser breve y proporcional a la extensión total del ejercicio, se plantean los problemas tratados en el desarrollo del ejercicio y que conducen a la conclusión. En el desarrollo, la parte más extensa del ejercicio, se exponen los resultados del análisis (si debe figurar en el ejercicio) y el comentario propiamente dicho. En la conclusión, que ha de ser breve, se valoran los resultados a que conduce el comentario. Pautas de trabajo. Para elaborar el ejercicio suele resultar útil seguir las siguientes pautas: 1. Preparativos Numerar el texto. Lo habitual es cada 5 líneas. Esto nos permite localizar cualquier frase con rapidez y citar con precisión, lo que nos evita pérdidas innecesarias de tiempo, posteriormente. Disponer de folios para utilizarlos como borrador. Asegurarse de disponer de todo lo necesario para la realización del trabajo. 2. Lecturas, anotaciones y análisis Leer el texto varias veces, hasta estar seguros de haberlo comprendido. Podemos hacer un brevísimo resumen del mismo (la idea central nunca debe estar ausente del mismo; en el resumen se trata simplemente de abreviar el texto, recoger lo esencial) . Anotar, en el borrador, todas las ideas que se nos ocurran en las sucesivas lecturas del texto, aunque inicialmente parezcan no tener nada que ver con él o con nuestro propósito. Analizar el texto, (¿cómo? ver el análisis), anotando en el borrador todas las ideas que se nos sigan ocurriendo, de forma que podamos recuperarlas posteriormente si las creemos útiles. 3. Plan para la elaboración de comentario Más tiempo nos llevará seleccionar y ordenar las ideas del borrador y hacer un plan para la elaboración del comentario. Es la parte central del ejercicio: de qué vamos a hablar, qué posición defenderemos, qué criticaremos, en qué orden, con qué extensión cada parte, etcétera. Una vez hecho esto tendremos clara la conclusión que se impone. Conociendo el desarrollo y la conclusión estaremos en condiciones entonces de preparar una buena introducción. 4. Desarrollar el comentario según el plan fijado Por último, comenzaremos el desarrollo del ejercicio siempre según el plan de trabajo que nos hemos trazado Fuente: Ed. Santillana

Elaboració de treballs

NORMES GENERALS PER A L'ELABORACIÓ DE TREBALLS ESCRITS

Els treballs es poden presentar escrits a mà o impresos des del processador de textos. Es preferible, però, aquest darrer format. Si es presenten a mà ha de ser amb lletra molt entenedora.
S'han d'escriure a doble espai o un i mig i respectant uns marges amplis. Són preferibles uns marges de 3 cm a dalt, baix i esquerra i 2 cm a la dreta.
S'ha d'elaborar una portada que inclogui:
a) Títol del treball (en majúscules i subratllat); b) Nom i cognoms per ordre alfabètic del primer cognom dels autors/ es c) Curs dels autors/es d) Any acadèmic.
Aquestes dades s'han de situar preferiblement a la part inferior dreta de la portada. També s'ha d'incloure una contraportada en blanc.
El tipus de lletra a utilitzar serà estàndar (Arial, Helvetica, Times New Roman) a una mida de 12 punts. Els paràgrafs s'han de justificar.
L'índex o esquema general se situarà a la primera pàgina i ha d'indicar els diversos apartats del treball amb numeració de capítols, epígrafs i paginació.
S'han de distribuir correctament el text escrit i els gràfics en el paper. Heu d'utilitzar l'espai necessari, ni més ni menys. A les fotografies s'ha d'especificar què es veu i escriure un petit comentari a continuació.
Les pàgines han d'anar numerades.
Cal que consti la bibliografia que heu utilitzat. Les llistes de llibres, revistes, articles de premsa... s'han de citar al final del treball en un capítol anomenat "Bibliografia".
És molt important la netedat en la presentació dels treballs. Eviteu les marques i els gruixos de tippex.
Els treballs s'han d'enquadernar. El format ha de ser al gust dels autors, preferiblement fet amb sobrietat.
D'acord amb el professor/ a, el treball podrà presentar-se en format digital (disquet, CD o per correu electrònic...). Consulteu-li abans.

Presentació dossier o llibreta

Les activitats que realitzaràs al llarg del curs són un element fonamental de treball i aprenentatge.

Per tant, volem donar-te unes indicacions de com s’han de presentar. Recorda que una part important de la teva qualificació s’obté de la correcta presentació de les activitats.

El teu dossier o llibreta.

Paper: format DIN A4 (full) quadriculat o blanc .

Lliurament: les activitats seran presentades grapades amb una portada amb el títol del tema. El mateix dia del control del tema.

Presentació: Escriu en bolígraf blau o negre. Evita, per tant, altres colors i el llapis. Empra sempre marges: el de l’esquerra d’uns tres centímetres. No facis dibuixos personals ni embrutis el paper.

Estructura: És molt important que mantinguis l’estructura del quadern que et proposem.
Indicacions per una correcta presentació.
L’acurada presentació dels teus treballs és un element molt important i en ocasions massa oblidat de la teva feina. Proporciona la primera impressió de les teves capacitats, facilita la lectura, impressiona positivament i permet apreciar de manera òptima els teus coneixements i la teva capacitat de feina.

S’ha d’evitar, per tant:
Una cal·ligrafia que dificulti la lectura.
Una ortografia incorrecta.
L’absència de marges.
Les correccions que impliquin ratlladures i embrutin el paper.
Les línies tortes que desviïn l’escrit al llarg del full.

Què valorarem

La correcció. Correspondència entre la resposta i la qüestió plantejada.
L’acurada presentació de cada activitat i del quadern en general.
El lliurament de les activitats dins el termini marcat pel teu professorat.
La resposta personal, reflexiva i crítica.
La correcta expressió escrita.
La introducció de la resposta amb un subjecte ben definit. T’aconsellem la repetició de l’enunciat de la pregunta.
(Exemple: Pregunta: Què eren els gremis? Resposta. Els gremis eren corporacions d’oficis o associacions que exercien el monopoli d’una activitat artesana.....

Com presentar un dossier o llibreta

Presentació del treball o dossier:

- La primera pàgina és la portada. Han de constar-hi el títol del treball ( Ex: Tema 1 : Gea el planeta Terra) i el nom de la persona o persones que han intervingut en la seva elaboració.
- L’índex cal situar-lo en la segona pàgina . En aquest punt s’indiquen les parts del treball, els capítols o apartats i la pàgina on es poden trobar.
- El contingut del dossier, ha d’incloure sempre:
· Resum o esquema del tema. ( Per als temes d’història també fer eix cronològic).
· Fitxes de la unitat o unitats treballades.( Fotocòpies lliurades per la professora).
· Activitats fetes a classe amb el seu enunciat i numerades, corregides amb bolígraf blau o negre.
· Mapes .
· Activitats voluntàries.
- En totes les pàgines numerades, s’han de deixar marges ( 2 cms.) tant als costats, com per dalt i per baix. Per a destacar els capítols es pot usar un altre color o escriure en majúscula. Les idees principals o els conceptes que es volen remarcar també es poden subratllar.
. Cal recordar escriure la data.

Mapa Històric

El mapa històric reflecteix fets i esdeveniments en un espai i temps determinat. Per tant és una eina molt útil per situar geogràficament dades de qualsevol mena (econòmiques, militars, demogràfiques, polítiques, culturals, ofereix la possibilitat de sintetitzar situacions complexes i és una font d'informació imprescindible.
Troba (o crea) un mapa historiogràfic per descriure algun aspecte de la teva època i després comenta'l segons aquests paràmetres:
1r PAS OBSERVAR EL MAPA I SITUAR-LO HISTÒRICAMENT
Aquí hem d'incloure les llegendes a peu de mapa.
2n PAS DESCRIURE EL MAPA
S'ha d'explicar:
- El tema concret del que informa el mapa
- La cronologia que abasta.
- L'espai geogràfic general que inclou el mapa i esmentar les unitats polítiques més importants que hi apareixen.
3r PAS CAUSES
Aquí hauràs de contextualitzar històricament el mapa
4t PAS CONCLUSIONS
S'ha de fer una reflexió sobre la importància dels fets descrits.

comentari d'un gràfic

Els gràfics són una font explicativa i sintetitzadora molt important. Cerqueu, o millor encara creeu vosaltres, un gràfic (de sectors, de barres, de piràmide, de vectors...) i comenteu-lo amb les següents directrius:
- Descriure el gràfic: magnituds, cronologia, naturalesa (és a dir econòmica, demogràfica, etc)
- Descripció detallada del gràfic i els resultats
- Explicació de les causes de la forma del gràfic
- Citar les conseqüències de la forma del gràfic

Eix cronològic

Un eix cronològic és un gràfic lineal que ens permet disposar de manera ordenada una sèrie d'etapes històriques o esdeveniments compresos entre dues dates o períodes determinats. Per fer un eix cronològic hem de seguir els passos següents:
1r PAS RELACIÓ DELS ESDEVENIMENTS
Es tracta de fer la tria dels esdeveniments històrics que es representaran a l'eix.
2n PAS TRAÇAR UNA LÍNIA VERTICAL O HORITZONTAL
Per a construir el gràfic. A partir d'aquesta línia podem donar forma rectangular a l'eix.
3r PAS SITUAR L'INICI I EL FINAL DEL PERÍODE
Aquest inici i final seran els extrems de la línia.
4t PAS DIVIDIR LA LÍNIA PROPORCIONALMENT
Per a poder veure a un cop d'ull la durada dels fets que s'hi representen.
5è PAS SITUAR LA RESTA DE DADES I NOMS
Situar tots les dades i els noms que volem que apareguin en el gràfic dels triats al pas 1.
6è PAS PINTAR EL GRÀFIC
Per facilitar-ne la lectura.
7è PAS INTERPRETAR
Interpretar la informació i extreure'n les conclusions.

Comentari de text històric

COM LLEGIR UN DOCUMENT HISTÒRIC?

Els textos i els documents històrics són la principal font per al coneixement del passat. els textos ens permetran realitzar un treball d'anàlisi i de reflexió, per poder aconseguir cada cop més un esperit crític, com més personal millor. El punt de partida és sempre la lectura atenta del text i també subratllar-ne les idees més importants. Un cop fet això, per treballar el text pots seguir el camí següent:

1.Enquadrament del text

-Naturalesa del text (memòries, cartes, cròniques, premsa, relats, lleis, tractats...)

-Tema a què es refereix el text.

-Si el text és datat, és important fer referència al significat de la cronologia

-Si el text ho permet, es fa una referència a l'autor, al destinatari i a les circumstàncies en què va ser escrit.



2.Anàlisi del text:

Consisteix en una sinopsi de les idees principals. Cal evitar copiar frases literals, encara que semblin importants. S'han d'ordenar les idees principals i expressar-les amb paraules pròpies.



-Entorn històric del text

Aquest és potser el punt més important del comentari. Consisteix a centrar-se en el moment històric a què fa referència el document i a explicar a què responen i com cal situar les idees que surten. Aquí és on s'han de posar els coneixement que sabeu del moment històric.

Conclusions

Es convenient també una petita valoració del document:

Projecció del text (importància davant els fets històrics posteriors)

Crítica (valor actual del text i de les afirmacions que fa)

Aportació personal (si el text admet polèmica)