Mostrando entradas con la etiqueta 4t d'ESO. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 4t d'ESO. Mostrar todas las entradas
lunes, 15 de septiembre de 2014
lunes, 16 de junio de 2014
Sortida 4t d'ESO BORN
El passat divendres dia 25 d’abril els alumnes de 4t d’ESO vam anar d’excursió al Born (Barcelona), on vam gaudir d’una visita guiada pel Centre Cultural del Born.
Vam començar la nostra visita en el Jaciment. Allà vam poder observar les restes de l’antic mercat i la vida quotidiana de la Barcelona de finals del segle XVII i principis del XVIII. Una cosa curiosa que ens va dir la guia va ser que se sabia qui vivia a cada casa, de què treballava i quants fills tenia.
Després d’això, vam visitar una exposició en la qual vam poder veure com va afectar la guerra de successió a Barcelona.
Per finalitzar el dia, vam anar al Parc de la Ciutadella. Vam gaudir dels seus jardins i les seves vistes tots junts. També hi vam dinar i ens vam fer algunes fotos que podreu veure a continuació.
Ens ha semblat una visita molt divertida i interessant, ja que hem après moltíssimes coses i alhora ens ho vam passar molt bé. Va ser un dia en què vam gaudir d’un llarg recorregut per la història de Barcelona d’una manera molt amena. Tots els companys, parlant després de la sortida, vam estar d’acord que no ens importaria tornar-la a repetir i fer més excursions semblants a aquesta.
( Comentari elaborat per Alumnes 4t B )
BONA SORT A TOTS!!
martes, 13 de mayo de 2014
Museu d'història de Catalunya
Material sortida: El segle passat, el segle XX.
Cal portar el dossier per la sortida.
Grup 4: Retrat de la Catalunya Contemporània 1980-2014
1) Quina etapa s'inicia al 1975 després de la mort del Dictador? Què va significar això?
2) Què va suposar per Catalunya?
3) Quan es van celebrar les primeres eleccions lliures? Quin va ser el resultat?
- Foren els mateixos a Espanya i a Catalunya?
4) Comenta el significat de la imatge del President Tarradellas al balcó del Palau de la Generalitat?
5) Comenta els cartells de l'Estatut del 1979.
6) Digues per quines forces polítiques ha estat governada la Generalitat, aquest temps?
Quins han estat els seus presidents?
7) Comenta el contigut de les dues lleis aprovades pel Parlament de Catalunya pel que fa a la llengua i al territori.
8) Com ha evolucionat el grau d'autonomia de Catalunya? Quines competències ?
9) Quins reptes ha d'assolir l'estat del benestar?
10) Com ha evolucionat la població de Catalunya?
11) Quines crisis econòmiques hem patit?
12) Mira en l'hipermapa de Catalunya (Aquest àmbit disposa d’un mòdul interactiu, l’ hipermapa digital de Catalunya, elaborat amb les imatges aèries més recents sobre el territori, en el que es pot navegar de manera virtual pels pobles i les ciutats catalans i alhora consultar quins en són els equipaments públics pel que fa al benestar social, el comerç, la cultura, l’educació, la seguretat ciutadana, la salut, les infraestructures de mobilitat i el medi ambient.). Busca informació sobre Cornellà i els seus equipaments.
Cal portar el dossier per la sortida.
Grup 4: Retrat de la Catalunya Contemporània 1980-2014
1) Quina etapa s'inicia al 1975 després de la mort del Dictador? Què va significar això?
2) Què va suposar per Catalunya?
3) Quan es van celebrar les primeres eleccions lliures? Quin va ser el resultat?
- Foren els mateixos a Espanya i a Catalunya?
4) Comenta el significat de la imatge del President Tarradellas al balcó del Palau de la Generalitat?
5) Comenta els cartells de l'Estatut del 1979.
6) Digues per quines forces polítiques ha estat governada la Generalitat, aquest temps?
Quins han estat els seus presidents?
7) Comenta el contigut de les dues lleis aprovades pel Parlament de Catalunya pel que fa a la llengua i al territori.
8) Com ha evolucionat el grau d'autonomia de Catalunya? Quines competències ?
9) Quins reptes ha d'assolir l'estat del benestar?
10) Com ha evolucionat la població de Catalunya?
11) Quines crisis econòmiques hem patit?
12) Mira en l'hipermapa de Catalunya (Aquest àmbit disposa d’un mòdul interactiu, l’ hipermapa digital de Catalunya, elaborat amb les imatges aèries més recents sobre el territori, en el que es pot navegar de manera virtual pels pobles i les ciutats catalans i alhora consultar quins en són els equipaments públics pel que fa al benestar social, el comerç, la cultura, l’educació, la seguretat ciutadana, la salut, les infraestructures de mobilitat i el medi ambient.). Busca informació sobre Cornellà i els seus equipaments.
domingo, 4 de mayo de 2014
Setmana Tràgica
ACTIVITATS
- Com estava organitzada, la classe treballadora, sindicalment i políticament?
-Com era el Govern .
-Quin paper tenia l’Església en aquest context ?
-Hi ha autors que van dir que la Setmana Tràgica va ser una revolta de dones. Per què?
-Per què van fer responsable Francesc Ferrer i Guàrdia de la revolta de la Setmana Tràgica?
-Per què creieu que el van a condemnar a mort?
-Quines idees hi ha darrere de l’Escola Moderna?
-Què van significar aquestes idees en el context de l’època?
-Quin paper van tenir les dones durant la Setmana Tràgica? També pots cercar les relacions
que hi ha entre els incipients moviments sufragistes, la lluita per aconseguir la igualtat de drets
de les dones i Ferrer i Guàrdia.
La Semana Trágica
Al llegar a 1909 la situación en Barcelona registraba un recrudecimiento del malestar obrero que la cohesión de la Solidaritat Catalana no alcanzaba a calmar. En Julio de ese año, una medida a todas luces inhábil del gobierno de Maura desencadenaría los sangrientos sucesos que han pasado a la historia con el nombre de Semana Trágica. (...) La Solidaridad Obrera decretó una huelga general de protesta contra la guerra para el lunes 26 de Julio de 1909, huelga que fue secundada por el elemento obrero y contemplada favorablemente por la burguesía, acorde con mostrar su disconformidad con el Gobierno y repudiar la acción militar de Marruecos. La jornada transcurrió en Barcelona en medio de un paro absoluto y sin incidentes. Sabadell, Manresa, Granollers, Mataró y otras localidades habían seguido las órdenes de paro con absoluta unanimidad.
La reacción de las autoridades consistió en transferir el mando al capitán general, quien, en la tarde del 26, ordenó la salida de las tropas a la calle. La presencia de éstas fue acogida con gritos de "¡Viva el ejército!, Abajo la guerra!". y durante unas horas la confraternización entre el pueblo y los soldados apareció como una probabilidad de imprevisibles alcances. En esta tensa expectativa se llegó al día 27 mientras la ciudad continuaba paralizada, sin periódicos e incomunicada con el resto de la península.
El día 27 se produjeron los primeros disturbios. Las barricadas hicieron su aparición. En los suburbios ardieron los primeros conventos. La tropa, abandonando su actitud expectante, empezó a intervenir y se cruzaron los primeros disparos. De la huelga, por culpa de esta primera chispa de violencia, se pasó al motín.
El día 28, el comité organizador de la protesta, integrado por miembros de Solidaridad Obrera, al observar el cariz insurreccional que escapaba a su control se dirigió a la Solidaridad Catalana y al Partido Radical en demanda de ayuda para canalizar el movimiento (...). Ni uno ni otros hicieron gesto alguno para contener a sus militantes (...). El día 28 de combatió duramente; los tiroteos se producían en el centro de Barcelona; la artillería atacó los focos rebeldes.
El día 29, la huelga inició su declive. La esperanza de los sublevados se cifraba en el contagio hacia el resto de España, cosa imposible por la incomunicación en que Barcelona se hallaba. Entretanto, el gobierno se había ocupado de difundir por toda España la falaz noticia de que los sucesos de Barcelona tenían carácter separatista. Ello bastó para aislar la revuelta de julio, envolviéndola en hostilidad hacia el antiguo Principado.
El 31 de julio la tranquilidad era completa. El balance de víctimas dio tres muertos entre la tropa y setenta y cinco entre los paisanos. Treinta conventos quedaron reducidos a cenizas.
Abella, R.: La Semana Trágica, en Historia de España del siglo XX
Al llegar a 1909 la situación en Barcelona registraba un recrudecimiento del malestar obrero que la cohesión de la Solidaritat Catalana no alcanzaba a calmar. En Julio de ese año, una medida a todas luces inhábil del gobierno de Maura desencadenaría los sangrientos sucesos que han pasado a la historia con el nombre de Semana Trágica. (...) La Solidaridad Obrera decretó una huelga general de protesta contra la guerra para el lunes 26 de Julio de 1909, huelga que fue secundada por el elemento obrero y contemplada favorablemente por la burguesía, acorde con mostrar su disconformidad con el Gobierno y repudiar la acción militar de Marruecos. La jornada transcurrió en Barcelona en medio de un paro absoluto y sin incidentes. Sabadell, Manresa, Granollers, Mataró y otras localidades habían seguido las órdenes de paro con absoluta unanimidad.
La reacción de las autoridades consistió en transferir el mando al capitán general, quien, en la tarde del 26, ordenó la salida de las tropas a la calle. La presencia de éstas fue acogida con gritos de "¡Viva el ejército!, Abajo la guerra!". y durante unas horas la confraternización entre el pueblo y los soldados apareció como una probabilidad de imprevisibles alcances. En esta tensa expectativa se llegó al día 27 mientras la ciudad continuaba paralizada, sin periódicos e incomunicada con el resto de la península.
El día 27 se produjeron los primeros disturbios. Las barricadas hicieron su aparición. En los suburbios ardieron los primeros conventos. La tropa, abandonando su actitud expectante, empezó a intervenir y se cruzaron los primeros disparos. De la huelga, por culpa de esta primera chispa de violencia, se pasó al motín.
El día 28, el comité organizador de la protesta, integrado por miembros de Solidaridad Obrera, al observar el cariz insurreccional que escapaba a su control se dirigió a la Solidaridad Catalana y al Partido Radical en demanda de ayuda para canalizar el movimiento (...). Ni uno ni otros hicieron gesto alguno para contener a sus militantes (...). El día 28 de combatió duramente; los tiroteos se producían en el centro de Barcelona; la artillería atacó los focos rebeldes.
El día 29, la huelga inició su declive. La esperanza de los sublevados se cifraba en el contagio hacia el resto de España, cosa imposible por la incomunicación en que Barcelona se hallaba. Entretanto, el gobierno se había ocupado de difundir por toda España la falaz noticia de que los sucesos de Barcelona tenían carácter separatista. Ello bastó para aislar la revuelta de julio, envolviéndola en hostilidad hacia el antiguo Principado.
El 31 de julio la tranquilidad era completa. El balance de víctimas dio tres muertos entre la tropa y setenta y cinco entre los paisanos. Treinta conventos quedaron reducidos a cenizas.
Abella, R.: La Semana Trágica, en Historia de España del siglo XX
- Per què cridava la multitud "que vayan los hijos de Güell!"?.
- Analitzeu els elements ideològics de la moció de l'assemblea de Tarrasa.
- En relació al tercer document:
a. Expliqueu què eren la Solidaritat Catalana i la Solidaridad Obrera.
b. A quina mesura del govern es referix l'autor en el primer paràgraf?.
c. Quina va ser l'actuació dels participants en les jornades dels dies 26,27 i 28?.
d. Quina estratègia va seguir el govern? Per què interessava l'incomunicació de Catalunya?.
e. Diríeu que va ser una sublevació organitzada, controlada i amb uns objectius concrets?
f. Què vol dir l'autor amb les paraules "escapaba a su control"? (paràgraf sobre el día 28).
g. A quina conclusió arribeu al llegir el que explica l'autor que va passar el día 28?.
h. Comenteu les conseqüències que va comportar la Setmana Tràgica
Fragment:
Era domingo (otra torpeza gubernamental). En un muelle tomado por la policía, las esposas de los soldados, pues muchos estaban casados, lloraban a gritos. Desde la popa del barco, los mismos soldados que iban movilizados gritaban mueras a la policía, a Maura, a Romanones y a la guerra, siendo aclamados por el público en los muelles. Los obreros, desde los muelles, gritan: «¡Tirad los fusiles! ¡Que vayan los cuotas! ¡Que vayan los hijos de Comillas y Güell! (alusión a dos de los principales accionistas del ferrocarril de Melilla)». Ya el día 14, en el primer embarque, unas damas católicas habían llevado medallas de santos a los Cazadores de Barcelona y éstos las habían tirado al mar, desdeñosamente. En los mitines que inmediatamente celebraron socialistas y anarquistas en toda Cataluña, los discursos se ven acompañados por los gritos desgarradores de las mujeres.
martes, 1 de abril de 2014
viernes, 7 de marzo de 2014
jueves, 27 de febrero de 2014
Reforma agrària liberal
Apunts per descarregar. ( Bàsic) i per 2n Batxillerat
Respon les activitats a mà:
a) Quines van ser les lleis a partir de les quals es va fer la “reforma”.
b)Què és la desamortització ?
c)Quines propietats va afectar?
d) Amb quines finalitats es va fer?
Respon les activitats a mà:
a) Quines van ser les lleis a partir de les quals es va fer la “reforma”.
b)Què és la desamortització ?
c)Quines propietats va afectar?
d) Amb quines finalitats es va fer?
jueves, 6 de febrero de 2014
Constitució 1812
Pots recordar el context històric,amb el documental enllaçat. O pots fer-ne una ampliació.
Realitzar el comentari del text i respon les pregutes següents:
CONSTITUCIÓN 1812
(…) Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española, bien convencidas, después del
más detenido examen y madura deliberación (…), decretan la siguiente Constitución política para el
buen gobierno y recta administración del Estado (…) :
Art.1. La Nación española es la unión de todos los españoles de ambos hemisferios.
Art.3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a ésta
exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales (…)
Art 4. La nación está obligada a conservar y proteger con leyes sabias y justas la libertad
civil, la propiedad y los demás derechos legítimos de todos los individuos que la componen, (…)
Art.12. La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica y
romana, única verdadera (...)
Art. 14. El Gobierno de la Nación española es una Monarquía moderada hereditaria.
Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.
Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.
Art. 17. La potestad de aplicar las leyes (…) reside en los tribunales establecidos por la ley (…)
Art. 27. Las Cortes son la reunión de todos los diputados que representan a la Nación, nombrados
por los ciudadanos en la forma que se dirá (…)
Art 34. Para la elección de los diputados de Cortes se celebrarán juntas electorales de
parroquia, de partido y de provincia (…)
Art. 172.11. No puede el rey privar a ningún individuo de su libertad, ni imponerle por sí pena alguna. El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute, serán responsables a la Nación, y castigados como reos de atenta dos contra la libertad individual.
Art 258. El Código civil y criminal, y el de comercio serán unos mismos para toda la
Monarquía, sin perjuicio de las variaciones, que por particulares circunstancias podrán hacer las Cortes.
Realitzar el comentari del text i respon les pregutes següents:
a) En quin article es recull la sobirania nacional? Què significa aquest concepte?
b) Quins articles parlen de la divisió de poders? Qui deté cada poder?
c) Per quina raó creus que va ser redactat l’article 172.1? Creus que aquesta era una pràctica habitual dels monarques?
d) Quines llibertats personals recull el text?
e) Creus que aquesta Constitució retallava molt els poders que fins aleshores havien tingut els monarques espanyols?
CONSTITUCIÓN 1812
(…) Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española, bien convencidas, después del
más detenido examen y madura deliberación (…), decretan la siguiente Constitución política para el
buen gobierno y recta administración del Estado (…) :
Art.1. La Nación española es la unión de todos los españoles de ambos hemisferios.
Art.3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a ésta
exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales (…)
Art 4. La nación está obligada a conservar y proteger con leyes sabias y justas la libertad
civil, la propiedad y los demás derechos legítimos de todos los individuos que la componen, (…)
Art.12. La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica y
romana, única verdadera (...)
Art. 14. El Gobierno de la Nación española es una Monarquía moderada hereditaria.
Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.
Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.
Art. 17. La potestad de aplicar las leyes (…) reside en los tribunales establecidos por la ley (…)
Art. 27. Las Cortes son la reunión de todos los diputados que representan a la Nación, nombrados
por los ciudadanos en la forma que se dirá (…)
Art 34. Para la elección de los diputados de Cortes se celebrarán juntas electorales de
parroquia, de partido y de provincia (…)
Art. 172.11. No puede el rey privar a ningún individuo de su libertad, ni imponerle por sí pena alguna. El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute, serán responsables a la Nación, y castigados como reos de atenta dos contra la libertad individual.
Art 258. El Código civil y criminal, y el de comercio serán unos mismos para toda la
Monarquía, sin perjuicio de las variaciones, que por particulares circunstancias podrán hacer las Cortes.
lunes, 3 de febrero de 2014
Espanya s XIX
El liberalisme polític.
En el pla polític hi ha una sèrie de característiques fonamentals que defineixen el liberalisme:
a) La defensa de les llibertats i drets individuals.
b) La igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
c) La "sobirania popular". La sobirania deixa de residir en el Rei i és el poble que posseeix aquest poder, que l'exerceix per mitjà dels seus representants, a qui ha elegit per vot.
d) La separació de poders. Triomfa definitivament la teoria de Montesquieu de la divisió de poders: l'executiu rau en el Rei, que designa els seus ministres, amb els qui governa; el judicial está en les mans independents dels jutges; i el legislatiu recau en el Parlament, compost per les persones a qui el poble ha elegit amb el seu vot.
e) La Constitució. El règim polític dels pobles s'ordena en una Llei Fonamental: la Constitució, que defineix els poders i les seves relacions i recull els drets dels ciutadans. Està per damunt de tots i el Rei ha de jurar-la i obeir-la. És l'encarnació del principi de la sobirània popular.
f) La publicitat de la gestió política. La gestió política ha d'estar sotmesa a un règim de publicitat, perquè la gent la conegui i pugui optar políticament en un sentit o en altre. Aquesta publicitat resta assegurada per la llibertat de premsa i demés òrgans d'opinió.
En el pla polític hi ha una sèrie de característiques fonamentals que defineixen el liberalisme:
a) La defensa de les llibertats i drets individuals.
b) La igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
c) La "sobirania popular". La sobirania deixa de residir en el Rei i és el poble que posseeix aquest poder, que l'exerceix per mitjà dels seus representants, a qui ha elegit per vot.
d) La separació de poders. Triomfa definitivament la teoria de Montesquieu de la divisió de poders: l'executiu rau en el Rei, que designa els seus ministres, amb els qui governa; el judicial está en les mans independents dels jutges; i el legislatiu recau en el Parlament, compost per les persones a qui el poble ha elegit amb el seu vot.
e) La Constitució. El règim polític dels pobles s'ordena en una Llei Fonamental: la Constitució, que defineix els poders i les seves relacions i recull els drets dels ciutadans. Està per damunt de tots i el Rei ha de jurar-la i obeir-la. És l'encarnació del principi de la sobirània popular.
f) La publicitat de la gestió política. La gestió política ha d'estar sotmesa a un règim de publicitat, perquè la gent la conegui i pugui optar políticament en un sentit o en altre. Aquesta publicitat resta assegurada per la llibertat de premsa i demés òrgans d'opinió.
lunes, 27 de enero de 2014
jueves, 16 de enero de 2014
Recuperació primer trimestre 4t
Cal entregar el dossier, si s'escau, millorat.
Tema 1:
- La Il·lustració: característiques, il·lustrats, aportacions ....
- Els borbons a Espanya. arribada, guerra de successió, reformes
- La revolució americana: causes, conseqüències ...
Tema 2:
- Liberalisme i Nacionalisme
- La revolució francesa: causes, fases de la revolució ( totes) i partits polítics...
- Restauració i Congrés de Viena.
- Unificació alemana i italiana.
Tema 1:
- La Il·lustració: característiques, il·lustrats, aportacions ....
- Els borbons a Espanya. arribada, guerra de successió, reformes
- La revolució americana: causes, conseqüències ...
Tema 2:
- Liberalisme i Nacionalisme
- La revolució francesa: causes, fases de la revolució ( totes) i partits polítics...
- Restauració i Congrés de Viena.
- Unificació alemana i italiana.
martes, 14 de enero de 2014
La nova societat industrial
La nova societat industrial
La burgesia.- La burgesia es va
convertir en el grup hegemònic al ser la propietària de les indústries i els
negocis.
Hi havia una gran burgesia integrada per banquers,
rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia
mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una
petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.
Els obrers.- Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que marqui les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seves condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.
Els obrers.- Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que marqui les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seves condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.
Les Primeres associacions obreres
Les Primeres associacions obreres
- La
protesta obrera es va manifestar amb la destrucció de màquines i la crema
d’establiments industrials (ludisme).
- Societats
de Socors Mutus el seu objectiu consistia a actuar com a
societats de resistència per ajudar enconòmicament els seus membre en cas
de malaltia o d’atur.
- Les primeres reiviendicacions van ser la defensa del dret , la reducció de la jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.
L'INTERNACIONALISME
Tant
el anarquistes com els marxistes defensaven que els obrers s’havien d’unir per
ser més forts, poder superar totes les adversitats i així vèncer el
capitalisme.
A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear
l’Associació Internacional de Treballadors
(AIT, I Internacional), una
associació formada per treballadors de diversos països que es reunien a
diversos llocs. Durant els primers anys de l’associació hi convivien
anarquistes, sindicalistes i marxistes. Però el 1876 va desaparèixer
l’associació a causa de les discrepàncies ideològiques entre els anarquistes i
els marxistes. Els anarquistes es van quedar a la AIT i els marxistes van
marxar i van formar, el 1889, la II Internacional una associació que, a diferència
de la primera, era exclusivament socialista que pretenia coordinar els
programes i actuacions dels diferents partits socialistes.
Himne:
Amunt els pàries de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
els proletaris cridem guerra,
tot el món és de guerra un clam.
amunt els qui pateixen fam,
els proletaris cridem guerra,
tot el món és de guerra un clam.
Del passat no en deixarem cap rastre,
estols d'esclaus tots amunt, tothom,
el món canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.
estols d'esclaus tots amunt, tothom,
el món canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperis salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, llauradors, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballi morirà.
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballi morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau dolça seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
foragitem dels corbs l'estol,
pau dolça seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
L'internationale
d'Eugène Pottier,
(Au citoyen Lefrançais, membre de la Commune).
La Internacional Comunista
viernes, 13 de diciembre de 2013
La Aventura del Pensamiento - Karl Marx
Cal fer el qüestionari.
Proletariat
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l'artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital.
Força de treball
La capacitat de treball susceptible d'ésser utilitzada en el procés productiu. Sota el capitalisme, esdevé una mercaderia. La penetració del mode de producció capitalista en una societat determinada es caracteritza per la generalització d'un mercat de força de treball, en forma de treball assalariat, on hi ha uns compradors, els posseïdors de diner o capitalistes, que determinen la demanda de força de treball en la mesura que, utilitzant-la, poden obtenir un guany, i on hi ha uns venedors, els que no posseeixen cap altra mercaderia amb què poder obtenir els mitjans de subsistència sinó la seva força de treball, els quals determinen l'oferta d'aquest mercat. Com tota mercaderia, la força de treball és un valor d'ús (treball) i un valor de canvi (salari).
La capacitat de treball susceptible d'ésser utilitzada en el procés productiu. Sota el capitalisme, esdevé una mercaderia. La penetració del mode de producció capitalista en una societat determinada es caracteritza per la generalització d'un mercat de força de treball, en forma de treball assalariat, on hi ha uns compradors, els posseïdors de diner o capitalistes, que determinen la demanda de força de treball en la mesura que, utilitzant-la, poden obtenir un guany, i on hi ha uns venedors, els que no posseeixen cap altra mercaderia amb què poder obtenir els mitjans de subsistència sinó la seva força de treball, els quals determinen l'oferta d'aquest mercat. Com tota mercaderia, la força de treball és un valor d'ús (treball) i un valor de canvi (salari).
Salari
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Acumulació capitalista
Procés de transformació d'una part de la plus-vàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista. La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic. Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions. Aquesta demanda d'innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l'acumulació de capitals. Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l'acumulació. L'origen de l'acumulació rau en la producció de plus-vàlua (beneficis, interessos, rendes, etc).
Plus-vàluaEn l'economia capitalista l'obrer rep pel seu treball -força de treball- un valor inferior que el que realment genera. Aquesta diferència, apropiada per l'empresari o pel propietari dels mitjans de producció, és anomenada plus-vàlua. Aquest concepte és essencial dins de la doctrina marxista.
Llei de bronze del salari
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle. Es basa en l'afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d'Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre.
( Font: Buxaweb)
Elisenda Homs
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Acumulació capitalista
Procés de transformació d'una part de la plus-vàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista. La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic. Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions. Aquesta demanda d'innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l'acumulació de capitals. Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l'acumulació. L'origen de l'acumulació rau en la producció de plus-vàlua (beneficis, interessos, rendes, etc).
Plus-vàluaEn l'economia capitalista l'obrer rep pel seu treball -força de treball- un valor inferior que el que realment genera. Aquesta diferència, apropiada per l'empresari o pel propietari dels mitjans de producció, és anomenada plus-vàlua. Aquest concepte és essencial dins de la doctrina marxista.
Llei de bronze del salari
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle. Es basa en l'afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d'Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre.
( Font: Buxaweb)
Elisenda Homs
domingo, 12 de febrero de 2012
Modernisme i Cerdà
Aquí hi ha un documental per entendre els apunts i la sortida.
Cal tenir clars els conceptes del modernisme. Podeu mirar el ppt
martes, 3 de enero de 2012
viernes, 11 de noviembre de 2011
Tiempos Modernos ( Revolució Industrial)
Alumnes de 4t d'ESO. Cal resoldre les preguntes després de fer-ne un petit visionat i opcionalment fer-ne un comentari al bloc.
miércoles, 21 de septiembre de 2011
Antic Règim
Es coneix amb el nom d'Antic Règim la societat anterior al segle XIX, abans dels canvis originats en la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Els coetanis dels fets que van motivar els canvis van fer servir l'expressió Antic Règim per definir, d'una forma negativa, el conjunt de la societat anterior. En contraposició, la nova societat que va sorgir la van anomenar Nou Règim.
Agricultura.
Els sistemes agrícoles de treball de l'Antic Règim eren molt antiquats. Hi havia hagut pocs canvis des de l'època romana: arada normanda, molins d'aigua i de vent, guarniments de l'animal, com la collera, els tirants, la ferradura o l'estrep, etc. Però les tècniques continuaven sent molt endarrerides: ús del guaret, rendiments baixos, conreu poc intensiu, utensilis de fusta, sistema feudal d'explotació, etc
La modernització de l'agricultura europea va començar als Països Baixos i a Anglaterra a finals del segle XVIII, i es va estendre pels països de l'Europa occidental durant el segle XIX. Les innovacions més importants que es van introduir a l'agricultura van ser: tancament dels camps, noves tècniques de conreu, nova rotació de conreus amb l'eliminació del guaret, selecció de llavors, millores en els utensilis (de ferro), utilització cada vegada més freqüent d'adobs, progressiva mecanització del camp, relació més profitosa entre l'agricultura i la ramaderia i desaparició del sistema feudal, entre d'altres .
Agricultura.
Els sistemes agrícoles de treball de l'Antic Règim eren molt antiquats. Hi havia hagut pocs canvis des de l'època romana: arada normanda, molins d'aigua i de vent, guarniments de l'animal, com la collera, els tirants, la ferradura o l'estrep, etc. Però les tècniques continuaven sent molt endarrerides: ús del guaret, rendiments baixos, conreu poc intensiu, utensilis de fusta, sistema feudal d'explotació, etc
La modernització de l'agricultura europea va començar als Països Baixos i a Anglaterra a finals del segle XVIII, i es va estendre pels països de l'Europa occidental durant el segle XIX. Les innovacions més importants que es van introduir a l'agricultura van ser: tancament dels camps, noves tècniques de conreu, nova rotació de conreus amb l'eliminació del guaret, selecció de llavors, millores en els utensilis (de ferro), utilització cada vegada més freqüent d'adobs, progressiva mecanització del camp, relació més profitosa entre l'agricultura i la ramaderia i desaparició del sistema feudal, entre d'altres .
La divisió de la societat estamental prové de l'època del feudalisme i va donar lloc a dos grups clarament diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats. El grup dels privilegiats, compost per la noblesa i el clero, gaudia de tots els privilegis i de molts pocs deures. Eren privilegis seus: no pagar impostos, reservar-se certs càrrecs dins l'Estat i l'exèrcit, tenir diferents lleis i tribunals, gaudir dels privilegis feudals, etc.
La noblesa era un grup social tancat i s'hi pertanyia per naixement, a excepció de les persones ennoblides pel Rei gràcies als seus serveis a la Corona. Es pot distingir entre una alta i una baixa noblesa. L'alta noblesa es caracteritza perquè als seus privilegis calia afegir-hi una posició econòmica dominant dins la societat. La baixa noblesa, en canvi, tenia els mateixos privilegis, però un poder econòmic dèbil i, fins i tot, nul.
El clergat es diferenciava de la noblesa en què estava obert a totes les classes socials. Tenia els mateixos privilegis que la noblesa: judicials, fiscals, de prestigi i feudals. També s'hi han de distingir dos subgrups: l'alt clero, d'extracció nobiliària (era costum que el segon fill d'una família noble prengués els hàbits religiosos), que es pot assimilar amb poder a l'alta noblesa; i el baix clero, d'extracció popular, que vivia en les mateixes condicions de vida que els camperols.
Fins al segle XIX no es pot parlar d'indústria; s'ha de parlar d'artesania. Les característiques bàsiques de l'artesania són: ús de màquines manuals o de tracció animal, poca producció, caràcter local. A les ciutats els artesans treballaven agrupats en gremis. Els sistema de producció gremial es caracteritzava per una reglamentació estricta que definia, entre altres coses, com s'havia de produir, en quines quantitats i els preus de la producció.
Palaus
El Tercer Estat el formaven grups molt diversos. Es podria fer aquesta classificació:
a) el camperolat, normalment sense terres, fortament explotat pel sistema senyorial; representava un 80-85 % de la població;
b) la burgesia, grup acomodat de les classes urbanes, format per banquers, comerciants, industrials, artesans, professionals liberals, etc.;
c) les classes populars urbanes, compostes per oficials, aprenents, assalariats, criats, etc.;
d) els marginats, gent sense ofici ni benefici, que vivien de la caritat i de la pilleria (mendicants, delinqüents, vagabunds, etc.).
Palaus
Suscribirse a:
Entradas (Atom)