Mostrando entradas con la etiqueta Art. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Art. Mostrar todas las entradas
martes, 3 de enero de 2012
viernes, 25 de febrero de 2011
jueves, 24 de febrero de 2011
jueves, 17 de febrero de 2011
Art Bizantí
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Arquitectura religiosa: temple. Art bizantí. Època medieval (532–537). Morter i maó. Nau central, 69 ´ 33 m; cúpula, 31 m de diàmetre i 55 m d’alçada. Istanbul (Turquia).
Constantinoble, fundada per l’emperador Constantí, va convertir-se en la capital de l’Imperi d’orient, que es denomina Imperi bizantí, en caure l’Imperi romà d’occident.
Santa Sofia es va edificar en cinc anys damunt les restes d’una antiga església on es va calar foc durant una revolta popular. La seva arquitectura no ha sofert variacions. Però no podem dir el mateix de la seva decoració interior, que va experimentar grans transformacions a partir de la conquesta de Constantinoble pels turcs el 1453.
Dedicada a la Segona Persona de la Trinitat sota l’advocació de «Santa Saviesa» (en grec, Sofia), era el centre d’atenció principal de l’emperador Justinià, que, en començar a governar el 527 dC, es converteix en el cap indiscutible de la comunitat cristiana i converteix l’església en el punt de referència del seu poder. La mateixa Església es va mantenir sota la seva tutela i guia. Aquest aspecte resulta més evident si considerem el fet que el temple estava unit al palau, s’establia una clara relació entre poder terrenal i poder religiós.
L’edifici pròpiament dit ve precedit d’un atri i un nàrtex. Té una planta centralitzada, i segueix l’esquema de planta de creu grega. Està articulat al voltant de la cúpula central que esdevé, alhora, el reflex de la presència divina i que dóna sentit al poder de l’emperador. La presència de mosaics daurats i d’una llum intensa reforcen el seu simbolisme i la finalitat és impressionar els fidels. La personalitat de l’edifici es detecta sobretot a l’interior, on totes les abundants corbes tendeixen a ressaltar la seva immensa cúpula, que, com deia un escriptor contemporani, «no sembla descansar damunt de cap obra sòlida, més aviat sembla sospesa del cel».
L’edifici, tot i els referents clars que el relacionen amb el Panteó d’Agripa, representa un repte tècnic revolucionari. En primer lloc, les cúpules romanes es recolzaven directament sobre els murs i aquests, al terra. Aquesta tècnica no era possible a Santa Sofia, amb una planta lleugerament rectangular. Per resoldre el problema els arquitectes projecten una coberta esfèrica que descansa, a la vegada, sobre contraforts i sobre petxines. Aquesta solució és la gran aportació de l’art bizantí a la història de l’art, que es reflecteix en l’art medieval.
AMPLIACIÓ DEL TEMA
DETALLS DE L'OBRA
1. PLANTA
La planta de Santa Sofia segueix el model de les esglésies paleocristianes: un atri, un nàrtex i el cos principal de l’edifici.
El conjunt de l’edifici conjuga els elements de planta de basílica de tres naus amb la planta centralitzada de creu grega, al centre de la qual queda sospesa la gran cúpula que representa el punt central de l’eix longitudinal principal que des del nàrtex condueix fins a l’absis passant pel presbiteri, mentre que a banda i banda d’aquest –tal com prescrivia la litúrgia oriental– hi havia dos espais simètrics auxiliars.
2. SECCIÓ
Vista des de l’exterior s’aprecia perfectament l’organització piramidal a base de semicúpules amb funció de contraforts que, des de la base i seguint la direcció nord-sud, obliguen a dirigir la mirada fins al punt més alt de la cúpula.
Però l’aspecte més innovador de Santa Sofia consisteix en l’organització del suport de la cúpula. Les petxines, que permeten passar del quadrat a l’esfera, són també fonamentals en el moment de descarregar l’impuls superior, recollint el seu pes i traslladant-lo als pilars i a les semicúpules menors situades a l’eix nord i sud. Pel costat contrari, als cantons est i oest, el pes que transmeten les petxines està contrarestat per dos grans arcs que neixen i descansen en dos poderosos contraforts.
3. VISTA INTERIOR DE LA CÚPULA
La cúpula és l’autèntic centre de Santa Sofia. Simbòlicament pel món bizantí, i més tard pel món medieval, esdevé la imatge de la presència de la divinitat a la terra. Però també és el centre que reuneix tots els pesos del conjunt de l’edifici i que obliga a buscar solucions tècniques per assegurar que se sostingui.
comentari de Santa Sofia de Constantinoble.
miércoles, 16 de febrero de 2011
lunes, 7 de febrero de 2011
Comentari obra pictòrica
Passos bàsics per el comentari d' una obra pictòrica
1- Documentació general
1.1. Nom del quadre
1.2. Nom de l'autor
1.3. Cronologia (quan es va fer?)
1.4. Nom de l'estil al qual pertany i nom de l'etapa, si s'escau, i l'època
1.5. Localització: lloc on es troba ara i/o lloc per on es va fer
1.6. Tema. Descripció breu.
1.7. Situar-la, breument, en el context històric, social, cultural, etc ... del moment.
1.8. Tècnica pictòrica. Pot ser :pintura al fresc; a l’oli; al tremp; aquarel•la; esgrafiat ..., etc.
1.9. Suport: mur, fusta, tela, metall...
1.10. Dimensions aproximades del quadre
2-Anàlisi Formal
És un anàlisi de caràcter tècnic. Es tenen en compte els següents aspectes:
2.1 - Elements plàstics:
2.1.1. es dóna més importància al color o a la línia?
• 1' anàlisi del color:
- quins hi ha i quines tonalitats predominen?
- com són?:
són freds (transmeten sensació de calma; d'allunyar-se de l'espectador, per tant, de profunditat; de racionalitat, ordre...etc.) o càlids (emotivitat; passió; alegria; aproximació a l’espectador...,etc,)?. Són reals o irreals?. Són brillants o apagats?...etc
- hi ha harmonia?. Si n'hi ha és monocromàtica, (barreja d’un sol to amb blanc, negre o gris) o policromàtica? (barreja de tons que mantenen una relació entre sí). O bé hi ha contrast de tons (quan uns colors no tenen res a veure amb els altres)?.
( també existeix l'harmonia vibratòria (pel contrast de la sensació de temperatura que tenen els colors freds-càlids, disposats en línies estretes o punts, es neutralitzen per fusió òptica i produeixen efecte de moviment. És utilitzada per l'estil Op-Art de mitjans s.XX)
• anàlisi de la línia:
quin tipus predomina?: les rectes , que donen sensació d'estabilitat, d'estatisme; o les corbes i les diagonals, que són dinàmiques, donen sensació de moviment.
2.1.2. anàlisi de la llum:
- és una llum real (el color és aplicat amb diferents matisos cromàtics) o irreal ? (si és irreal és per donar-li algun missatge simbòlic) i és natural o artificial?
- hi ha efectes de llum i ombra, o no? (si no n'hi ha és perquè els colors estan aplicats sense matisos de tons) . Si hi ha efectes de llum i ombra les formes tenen volum, sinó les formes semblen planes
- de on prové?: és homogènia (universal); frontal; zenital; lateral dret; entra obliquament...?
2.1.3. hi ha la sensació de profunditat, d'espai i d'atmosfera?, quins recursos utilitza l'autor per aconseguir aquests efectes?: hi ha perspectiva o no?, si n’hi ha, és lineal?, i on és el punt de fuga? hi ha perspectiva aèria?(es difuminen les formes i disminueix la intensitat del color). Hi ha escorços?. La línia de l’horitzó és alta o baixa?.
2.1.4. la pinzellada, com és?: curta o llarga; ampla o estreta; juxtaposada; solta; en forma de coma ...?; distribuïdes a l'atzar, segueixen un ordre o un ritme; donen forma a la figura... etc?
2.1.5 la textura com és?, és a dir la matèria com està aplicada?: és una massa densa o per contra, és suau, a penes visible molt poc carregada de pigment?
2.2. La Composició o distribució de les formes o elements en l'espai:
- és simple o complexa?
- com és l'esquelet estructural?: els elements s’ordenen en forma piramidal, forma de fris, helicoïdal, de cercle, de quadrat, de pentàgon ... etc. I a la vegada la situació dels personatges i els objectes s’organitza en línies rectes (verticals, horitzontals, doagonals), corbes o hipèrboles?
- hi ha simetria?
- és unitària o no?
- la composició és equilibrada?
- és oberta (centrífuga) o tancada (centrípeta) ?: tots els elements fugen del centre o s’hi dirigeixen
- és superficial o profunda?, és a dir els elements s’ordenen en plans ben diferenciats o es superposen i es diferencien a través de la llum
- hi ha harmonia?, és a dir hi ha ordre o desordre en la relació de les parts amb el conjunt
2.3. Ritme: expressa repòs, moviment o equilibri?.,(per tant serenitat, emocions ...)On, o a través de què?.
2.4. Temps: quin és el temps que es representa en allò que s’ha pintat? O es vol significar una realitat infinita, amb la qual cosa no hi haurà temps interior?.
2.5. Estil: (és la conclusió de tot l’anàlisi formal)
- analitzar quins elements de la pintura són propis del comú de les pintures de la mateixa època i quins són diferents
- quina novetat aporta?
- relacionar-la amb altres obres de l'autor, quins trets són semblants a tota la seva producció i quins són diferents, tot situant-la en l'etapa de la seva producció que li correspongui
- quines influències d'altres èpoques, estils i pintors s'hi poden observar i quines tindrà en la posteritat, és a dir, comparar-la amb altres obres.
3- Interpretació
3.1. Contingut i Significat
- tema: quina és la història del tema i la font?; amb quina finalitat es va pintar?
- gènere: (només si l’obra és figurativa): retrat, religiós, paisatgístic, històric, de gènere quotidià, informal, natura morta, de vanitas ..
- Anàlisi dels símbols i interpretació del tema: què vol comunicar l’autor (amb el tema, les formes i els colors) , quin és el missatge, la intencionalitat?; quins elements de l’imaginari de l’època tradueix: quines idees, conceptes, sensacions, valors ...etc. vol transmetre?.
- qui encarregà l'obra i, a qui s'adreçava?
3.2. Funció
- quina és la seva funció?: decorativa, il•lustrativa, didàctica, propagandística, commemorativa... etc.
- quines raons i causes justifiquen aquesta funció?
- transcendència històrica de l'autor i l'obra
- interpretació i relació de l'obra amb el moment històric: el pensament, la societat, l'economia ... de l'època; i amb la personalitat de l’artista
1- Documentació general
1.1. Nom del quadre
1.2. Nom de l'autor
1.3. Cronologia (quan es va fer?)
1.4. Nom de l'estil al qual pertany i nom de l'etapa, si s'escau, i l'època
1.5. Localització: lloc on es troba ara i/o lloc per on es va fer
1.6. Tema. Descripció breu.
1.7. Situar-la, breument, en el context històric, social, cultural, etc ... del moment.
1.8. Tècnica pictòrica. Pot ser :pintura al fresc; a l’oli; al tremp; aquarel•la; esgrafiat ..., etc.
1.9. Suport: mur, fusta, tela, metall...
1.10. Dimensions aproximades del quadre
2-Anàlisi Formal
És un anàlisi de caràcter tècnic. Es tenen en compte els següents aspectes:
2.1 - Elements plàstics:
2.1.1. es dóna més importància al color o a la línia?
• 1' anàlisi del color:
- quins hi ha i quines tonalitats predominen?
- com són?:
són freds (transmeten sensació de calma; d'allunyar-se de l'espectador, per tant, de profunditat; de racionalitat, ordre...etc.) o càlids (emotivitat; passió; alegria; aproximació a l’espectador...,etc,)?. Són reals o irreals?. Són brillants o apagats?...etc
- hi ha harmonia?. Si n'hi ha és monocromàtica, (barreja d’un sol to amb blanc, negre o gris) o policromàtica? (barreja de tons que mantenen una relació entre sí). O bé hi ha contrast de tons (quan uns colors no tenen res a veure amb els altres)?.
( també existeix l'harmonia vibratòria (pel contrast de la sensació de temperatura que tenen els colors freds-càlids, disposats en línies estretes o punts, es neutralitzen per fusió òptica i produeixen efecte de moviment. És utilitzada per l'estil Op-Art de mitjans s.XX)
• anàlisi de la línia:
quin tipus predomina?: les rectes , que donen sensació d'estabilitat, d'estatisme; o les corbes i les diagonals, que són dinàmiques, donen sensació de moviment.
2.1.2. anàlisi de la llum:
- és una llum real (el color és aplicat amb diferents matisos cromàtics) o irreal ? (si és irreal és per donar-li algun missatge simbòlic) i és natural o artificial?
- hi ha efectes de llum i ombra, o no? (si no n'hi ha és perquè els colors estan aplicats sense matisos de tons) . Si hi ha efectes de llum i ombra les formes tenen volum, sinó les formes semblen planes
- de on prové?: és homogènia (universal); frontal; zenital; lateral dret; entra obliquament...?
2.1.3. hi ha la sensació de profunditat, d'espai i d'atmosfera?, quins recursos utilitza l'autor per aconseguir aquests efectes?: hi ha perspectiva o no?, si n’hi ha, és lineal?, i on és el punt de fuga? hi ha perspectiva aèria?(es difuminen les formes i disminueix la intensitat del color). Hi ha escorços?. La línia de l’horitzó és alta o baixa?.
2.1.4. la pinzellada, com és?: curta o llarga; ampla o estreta; juxtaposada; solta; en forma de coma ...?; distribuïdes a l'atzar, segueixen un ordre o un ritme; donen forma a la figura... etc?
2.1.5 la textura com és?, és a dir la matèria com està aplicada?: és una massa densa o per contra, és suau, a penes visible molt poc carregada de pigment?
2.2. La Composició o distribució de les formes o elements en l'espai:
- és simple o complexa?
- com és l'esquelet estructural?: els elements s’ordenen en forma piramidal, forma de fris, helicoïdal, de cercle, de quadrat, de pentàgon ... etc. I a la vegada la situació dels personatges i els objectes s’organitza en línies rectes (verticals, horitzontals, doagonals), corbes o hipèrboles?
- hi ha simetria?
- és unitària o no?
- la composició és equilibrada?
- és oberta (centrífuga) o tancada (centrípeta) ?: tots els elements fugen del centre o s’hi dirigeixen
- és superficial o profunda?, és a dir els elements s’ordenen en plans ben diferenciats o es superposen i es diferencien a través de la llum
- hi ha harmonia?, és a dir hi ha ordre o desordre en la relació de les parts amb el conjunt
2.3. Ritme: expressa repòs, moviment o equilibri?.,(per tant serenitat, emocions ...)On, o a través de què?.
2.4. Temps: quin és el temps que es representa en allò que s’ha pintat? O es vol significar una realitat infinita, amb la qual cosa no hi haurà temps interior?.
2.5. Estil: (és la conclusió de tot l’anàlisi formal)
- analitzar quins elements de la pintura són propis del comú de les pintures de la mateixa època i quins són diferents
- quina novetat aporta?
- relacionar-la amb altres obres de l'autor, quins trets són semblants a tota la seva producció i quins són diferents, tot situant-la en l'etapa de la seva producció que li correspongui
- quines influències d'altres èpoques, estils i pintors s'hi poden observar i quines tindrà en la posteritat, és a dir, comparar-la amb altres obres.
3- Interpretació
3.1. Contingut i Significat
- tema: quina és la història del tema i la font?; amb quina finalitat es va pintar?
- gènere: (només si l’obra és figurativa): retrat, religiós, paisatgístic, històric, de gènere quotidià, informal, natura morta, de vanitas ..
- Anàlisi dels símbols i interpretació del tema: què vol comunicar l’autor (amb el tema, les formes i els colors) , quin és el missatge, la intencionalitat?; quins elements de l’imaginari de l’època tradueix: quines idees, conceptes, sensacions, valors ...etc. vol transmetre?.
- qui encarregà l'obra i, a qui s'adreçava?
3.2. Funció
- quina és la seva funció?: decorativa, il•lustrativa, didàctica, propagandística, commemorativa... etc.
- quines raons i causes justifiquen aquesta funció?
- transcendència històrica de l'autor i l'obra
- interpretació i relació de l'obra amb el moment històric: el pensament, la societat, l'economia ... de l'època; i amb la personalitat de l’artista
viernes, 4 de febrero de 2011
lunes, 31 de enero de 2011
jueves, 13 de enero de 2011
domingo, 9 de enero de 2011
ART ROMÀ
En aquesta web podeu trobar bons materials per preparar la selectivitat.
Com també el seu diccionari d'Art. ( En castellà).
MATERIAL PREVI.
Introducció a l'Arquitectura romana.
Altres powers de professors interessants.
Material de reforç.
Com també el seu diccionari d'Art. ( En castellà).
MATERIAL PREVI.
Introducció a l'Arquitectura romana.
Altres powers de professors interessants.
Art romà. Característiques
View more presentations from mcarmearanda.
Material de reforç.
miércoles, 4 de febrero de 2009
sábado, 29 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)