Vocabulari 1GM

Armistici: acord de no utilització de les armes. Acte previ a les negociacions per a la pau. Alt el foc.
Colonialisme: procés pel qual els països europeus van conquerir països no europeus, amb l’objectiu de destinar-los a produir matèries primeres, extraure les riqueses naturals, explotar les seves poblacions i enriquir-se a costa d’aquests països.
Cursa d’armament: competència política entre països que consisteix en acumular armament per dissuadir els rivals o bé per poder tenir més força en cas de guerra.
Funcionalisme: escola arquitectònica que construeix pensant en la funció que ha de tenir l’edifici i sense gaires concessions a la decoració supèrflua.
Guerra de trinxeres: o guerra de posicions. Durant la I Guerra Mundial, la guerra es va estancar i hi havia llargs quilòmetres de trinxeres enfrontades.
Imperi continu: idea que tenien alguns països europeus d’aconseguir un imperi africà que travessés el continent de banda a banda.
Impressionisme: moviment pictòric del finals del segle XIX que busca captar l’impacte de la llum sobre un paisatge. Pintaven a l’aire lliure.
Metròpoli: en el període colonial, la metròpoli és el país colonitzador.
Pau armada: idea que calia armar-se fortament per poder mantenir la pau, en base a la por a una guerra de greus conseqüències.
Racisme: doctrina irracional que considera una raça superior a les altres o bé que considera que les races no es poden barrejar.
Reparació de guerres: impostos que les potències vencedores imposen als països vençuts, per reparar les despeses i destrosses de la I Guerra Mundial.
Societat de Nacions: institució que sorgeix després de la I Guerra Mundial, a proposta del president Willson, per poder solucionar els problemes internacionals per la via pacífica.
Telègraf: sistema de comunicació que transmet missatges a través d’un codi, a través de la línia telegràfica.
Triple Aliança: aliança militar que signaren Alemanya, l’Imperi Austro-Hongarès i Itàlia.
Triple Entesa: aliança militar que signaren França, Rússia i el Regne Unit.
Bolxevic: partit polític rus que defensava l’accés al socialisme per la via revolucionària ràpida.
Camises negres: anomenaven així els feixistes italians que formaven grups armats. Eren seguidors de Mussolini.
Camp de concentració: llocs on es concentren presoners de guerra o opositors al sistema. Diferents als camps d’extermini, pensats com a màquines de matar.
Consumisme: estil de vida basat en el consum de productes de tot tipus i de necessitat no sempre clara.
Crac del 29: es diu així l’enfonsament de la borsa de Nova York, precedida d’un crisi agrària mundial i de l’enfonsament del sistema bancari dels Estats Units. Es va estendre a tot el món i va implicar un augment de l’atur.
Dictadura: sistema de govern en el qual el governant no és elegit, sinó que hi accedeix o conservar el poder per la força (militar o civil).
Dictadura feixista: sistema polític que implica una alternativa al creixent moviment socialista. El poder es concentra en un líder i un partit que exalten el passat mític de la nació i que eradiquen qualsevol rastre d’oposició.
Espai vital: en el pensament de Hitler i dels nazis, espai que necessitava Alemanya per a desenvolupar-se com a civilització. Per això calia sotmetre i despoblar zones del seu voltant.
Estalinisme: règim polític comunista de la Unió Soviètica (antiga Rússia), dirigit per Stalin. Considerava, doctrinalment, que la revolució socialista podia arribar directament a un país camperol i que no calia passar per la fase capitalista.
Exèrcit Blanc: exèrcit contrarevolucionari rus, que lluitava contra els comunistes.
Exèrcit Roig: exèrcit comunista rus, organitzat per Trotsky, que lluitava contra les tropes contrarevolucionàries de l’exèrcit blanc.
Gran Depressió: període de crisi que es dóna a partir del crack del 29 i que enfonsa les economies durant els anys 30, provocant una alta taxa d’atur.
Líder carismàtic: dirigent que té un caràcter especial i que aconsegueix convèncer les masses.
Menxevic: grup polític rus que defensava una arribada al socialisme de forma més graduada. El seu líder era Kerensky.
New Deal: política econòmica del president Roosevelt que va optar per una intervenció de l’etat en l’economia (obres públiques, subsidis d’atur, ajuts socials,...) per sortir de la Gran Depressió. Segueix les idees econòmiques de Keynes.
PCUS: sigles del Partit Comunista de la Unió Soviètica, partit únic de la Unió Soviètica.
Pla quinquenal: plans econòmics que es feien cada cinc anys a la URSS per tal de fixar els objectius de tot el país.
Reich: en alemany vol dir imperi. Hitler considerava que n’hi havia hagut tres: el primer (de Carlemany a Napoleó), el segon (1870-1918) i el fundat per ell.
SA: són les Seccions d’Assalt del partit nazi, que terroritzaven els seus enemics (gent d’esquerres, jueus,...)
Soviet: assemblea que es podia constituir en una fàbrica, un barri, una caserna,... com a fòrmula de participació.
Soviet Suprem: parlament suprem de la Unió Soviètica
Surrealisme: moviment artístic que es distingeix per representar realitats alternatives no reals, produïdes per la imaginació dels autors o pel consum de substàncies al•lucinògenes.
Tsar: deformació de la paraula cèsar, equivalent a emperador a Rússia.
URSS. Sigles de l’estat que es constitueix a l’antic Imperi Rus i que volen dir Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Bloc capitalista: conjunt de països que, després de la II Guerra Mundial, tenien un sistema econòmic capitalista.
Bloc socialista. Conjunt de països que, després de la II Guerra Mundial, tenien un sistema econòmic comunista (o socialisme real).
Bomba atòmica: arma de destrucció massiva utilitzada per primer cop pels Estats Units contra la població civil japonesa indefensa de les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)
Coexistència pacífica: política internacional consistent en el reconeixement de l’existència de dos blocs diferents, que poden i han de conviure sense guerra.
Col•laboracionistes: persones que, durant la II Guerra Mundial, col•laboraven amb les forces d’ocupació alemanya.
Cursa d’armaments: es parla així a la lluita dels Estats Units i de la Unió Soviètica per mantenir un nivell d’armament semblant al del seu país rival.
Democràcia popular: és una forma d’anomenar el sistema polític comunista o de socialisme real.
Descolonització: procés pel qual les colònies dels països europeus van aprofitar la crisi que va implica la II Guerra Mundial, per iniciar el camí cap a la independència política.
Disputa ètnica: és una lluita per raons de diferències ètniques (llengua, raça, religió,...)
Doctrina Truman: idees polítiques d’aquest president americà que considerava necessària la intervenció americana a Europa per frenar l’avenç del comunisme.
Eix Roma – Berlín: aliança militar signada entre Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini)
Estat satèl•lit: estat teòricament independent però que en realitat té un govern controlat per una potència estrangera veïna.
Gestapo: Policia política alemanya que perseguia els contraris al règim i les ètnies assenyalades pels nazis com a inferiors.
Guerra Freda: període històric en el qual s’enfronten políticament Estats Units i la Unió Soviètica, sense arribar mai a la guerra oberta. Es produeix després de la derrota nazi de 1945.
Guerra llampec: tàctica militar que consisteix en llençar un atac ràpid contra els centres neuràlgics del país atacat.
Holocaust: assassinat massiu de la població jueva d’Europa per part del règim alemany de Hitler.
Lliga Àrab: reunió que associa tots els països de llengua àrab per defensar els seus interessos, molt especialment en contra d’Israel i dels seus aliats nord-americans.
Neocolonialisme: pràctica econòmica que implica que els nous països independents, de fet continuen depenent dels països rics, a nivell econòmic.
OAP: Organització per l’Alliberament de Palestina. Organització política palestina no religiosa, fundada per Yassir Arafat, que lluita pels drets del poble palestí.
ONU: Organització de les Nacions Unides. Institució mundial que vetlla per la pau mundial i busca una sortida dialogada als conflictes o bé acorda intervencions militars de cara a la salvaguarda de les poblacions civils.
OTAN: Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord. Aliança militar liderada pels Estats Units, que inclou els països d’economia capitalista situats per damunt de l’estret de Gibraltar a una banda i altra de l’Atlàntic.
Pacte Antikomintern: pacte anticomunista signat per Alemanya i Japó en contra de la URSS en 1936.
Pacte de Varsòvia: aliança militar que agrupava tots els països de l’Europa Oriental que tenien un sistema econòmic comunista.
Pacte Germanosoviètic: pacte secret, signat en 1939.entre Alemanya i la Unió Soviètica, pel qual es comprometien a no fer-se la guerra.
Pla Marshall: operació econòmica integrada a la doctrina Truman, que consistia en invertir una gran quantitat de diners a Europa Occidental, per tal de millorar la situació social i econòmica i impedir l’extensió del comunisme.
Resistència: conjunt d’organitzacions que, durant la II Guerra Mundial, s’oposaven de forma armada a les forces d’ocupació alemanya.
Teló d’acer: es diu així la frontera entre el bloc comunista i el capitalista.

CECA: associació creada per Itàlia, França i Alemanya en 1951. Vol dir Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer.
CEE: Comunitat Econòmica Europea: associació de països europeus occidentals amb la voluntat de crear un mercat comú. Va ser fundat en 1957 i va evolucionar fins arribar a la Unió Europea.
COMECON: intent de l’Europa socialista de l’est de crear una mena de mercat comú socialista.
Conservadors: persones que tenen una ideologia política que considera que no s’han de produir grans canvis en una societat, o que els canvis han de ser molt graduats.
Crisi del petroli: crisi produïda en 1973 quan, després d’una guerra entre Israel i els països àrabs veïns, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), van decidir rebaixar la producció, provocant un augment del preu del petroli. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar tot el món, especialment els països pobres sens petroli.
Cursa espacial: s’anomena així la rivalitat entre la URSS i els Estats Units per aconseguir millors fites que els seus rivals en l’exploració de l’espai exterior.
Desestalinització: procés obert a la URSS després de la mort d’Stalin (1953), consistent en suavitzar la duresa i repressió brutal del dictador Stalin.
Economia submergida: activitats econòmiques que es fan però que no estan reconegudes, bé per la seva naturalesa delictiva (drogues, prostitució), o bé per evitar pagar impostos (tallers il•legals)


Aixecament: revolta armada.
Brigades Internacionals: cos d’intervenvió de voluntaris procedents de tot el món que van venir a Espanya per defensar la República.
CEDA: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Era una coalició electoral de partits conservadors espanyols.
CNT: sindicat anarquista espanyol (Confederació Nacional del Treball)
Coalició: unió de partits per presentar-se junts a les eleccions.
Cop d’estat: aixecament fet per l’exèrcit que canvia el govern per la força.
Corts: institució espanyola que és la representació dels ciutadans espanyols.
Educació laica: opció educativa que implica que la religió com a fe no té sentit ni lloc en les institucions escolars.
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya. Partit d’esquerres i nacionalista català.
Escola pública: xarxa escolar la titularitat de la qual és de l’estat.
Falange Espanyola: partit fundat per José Antonio Primo de Rivera, que es caracteritzava pel seu nacionalisme castellanista i que emulava els feixisme italià i el nazisme alemany.
FET i de les JONS: partit polític fundat per Franco, resultat de la unió de la Falange Espanyola amb els Carlins. El nom és Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista. El funda per unir les forces polítiques contràries a la República i al sistema democràtic.
Front Popular: coalició electoral d’esquerres que guanya les eleccions de febrer de 1936.
Generalíssim: títol que els militars rebels donen a Francisco Franco, i amb el qual governarà Espanya durant una llarga dictadura.
Generalitat. Institució política catalana que inclou un govern propi amb un president i un Parlament propi de Catalunya.
Govern autònom: govern que té determinats poders en un territori, però que en molts altres aspectes depèn d’un govern central.
Guerra Civil: conflicte armat entre ciutadans d’un mateix país.
Juntes de Defensa: associacions de militars que es van formar en la segona dècada del segle XX i que defensava les opinions dels militars davant del govern.
Mancomunitat: unió de les diputacions catalanes per gestionar els afers comuns de tota Catalunya. Va durar de 1914 a 1923.
Milicià: home o dona armada que s’organitzava entorn al seu partit o sindicat, a partir de l’inici de la Guerra Civil.
PCE: sigles del Partit Comunista d’Espanya.
Pistolerisme: pràctica de violència contra els obrers, practicada per homes pagats per la patronal.
PSUC: sigles del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que és el nom del partit comunista a Catalunya.
República: sistema polític en el qual el cap de l’estat no és un rei, príncep o similar.
Setmana Tràgica: setmana de disturbis que es va produir a Barcelona en 1909, amb molta violència als carrers. Va esclatar arran de l’embarcament de soldats per anar a la guerra colonial contra el poble marroquí.
UGT: sigles del sindicat socialista. Signifiquen Unió General de Treballadors.
Vaga general: acte polític i social que consisteix en no anar a treballar per protestar contra alguna política del govern.