Objectius:
Aprendre els trets bàsics que identifiquen Catalunya a través de la seva història, la seva cultura, els seus costums, lleis i tradicions. Alhora, els vincles que ha tingut amb altres països de la Mediterrània des de l'època d'esplendor fins a la fi de les seves llibertats... com a nació. El valor dels moviments artístics, com el romànic a les nostres terres i d'altres estils. Autors clàssics que han explicat el país, però també altres que amb els seus escrits ens han donat a conèixer les condicions de vida de la població.
A través de les pràctiques de classe, podrem copsar diversos procediments d'aprenentatge d'humanitats que, a més d'enriquir la nostra cultura general, ens facilitaran l'adquisició d'altres tipus d'estudis...
Història de Catalunya", de la mà d'en Dragui, repassa l'època de la reconquesta dels territoris ocupats pels àrabs i de l'establiment dels comtats. Així mateix, recorda llegendes com la d'Otger Cataló, la del gegant del Pi i la de les quatre barres protagonitzada per Guifré el Pelós.
L'any 711, els àrabs van comenar la conquesta de la península Ibèrica i en pocs anys van aconseguir ocupar-ne tot el territori i més de la meitat de França. Aleshores, molts visigots i hispanoromans es van refugiar a la serralada Cantàbrica, als Pirineus o en terres dels francs.
Pelai, a Covadonga va vèncer els àrabs l'any 718 i Carles Martel els va derrotar a Poitiers l'any 732. La Reconquesta havia començat. Si bé a Astúries va ser obra dels visigots, a Catalunya ho va ser dels francs. La llegenda de les lluites protagonitzades per Otger Cataló i els nou "barons de la Fama" és el símbol de la resistència catalana.
Els cristians es van estendre seguint les valls pirinenques i van fundar diferents comtats amb l'ajut i sota el poder de Carlemany fins a constituir la Marca Hispànica.
Carlemany va ser coronat pel papa Lleó III, a Roma, el Nadal de l'any 800. El seu projecte era reconstruir l'imperi Romà d'Occident. Carlemany sabia que l'imperi Carolingi només es mantindria segur si era prou fort per resistir els atacs exteriors. Per això va establir les marques, uns territoris de frontera governats per un marquès o un comte. Les marques estaven defensades per castells i torres fortes i al seu davant hi havia la "terra de ningú". Més enllà es trobaven els enemics.
L'any 801, el rei d'Aquitània, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va conquerir Barcelona als musulmans. La presa de Barcelona va deixar com a record la rondalla "El gegant del Pi".
D'ençà de la reconquesta de la ciutat, s'institueix el comtat de Barcelona, que fixa els límits més avançats de la Marca Hispànica. Els rius Llobregat i Cardener formen la línia de frontera amb els territoris àrabs.
Els reis francs van dividir la Marca en comtats, el govern dels quals va ser encomanat a un noble vassall. Els comtats es van unificar i Guifré el Pelós va establir la dinastia de Barcelona, que va governar Catalunya més de 500 anys.
Segons la llegenda, quan els normands van entrar a les terres del rei Carles de França, Guifré el va voler ajudar i hi va anar a lluitar. A la batalla va caure ferit, i el rei, amb la sang de la ferida, va marcar quatre barres al seu escut.
En realitat, però, les quatre barres apareixen per primera vegada en documents l'any 1150.
