Vistas de página en total

lunes, 17 de octubre de 2011

Paisatge


El PEIN és el Pla d'Espais d'Interès Natural. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Seleccionava un seguit de zones que calia protegir. L'any 2008 incloïa 165 espais, també els ZEPA (Zones d'Especial Protecció de les Aus) i els ZEC (Zones d'Especial Conservació) delimitats dintre de la Xarxa Natura 2000 (Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun nivell o altre de protecció legal segons les directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres).

El PEIN està molt vinculat a la xarxa Natura 2000, ja que, d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la declaració d'una (ZEC) o d'una (ZEPA) implica la seva inclusió automàtica en el PEIN; aquestes addicions han comportat una ampliació substancial del PEIN, que, del 21% del territori català que abastava l'any 1992, ha passat al 30%; a més, els espais marins sumen gairebé 80.000 hectàrees.


Mapa

Glossari

miércoles, 28 de septiembre de 2011

Una xarxa hidrogràfica disimètrica

La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars properes a la costa, ha originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant atlàntic drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent menuda, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.


El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius.
-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció, de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.
-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.
-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic.


- Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny que les aigües superficials vessen a través d'afluents i rius cap un riu principal i està delimitada pels cims o línia divisòria de les aigües.
- L'ús dels recursos hídrics es regula administrativament amb les demarcacions hidrogràfiques, gestionades per les Confederacions Hidrogràfiques que són els organismes públics que estudien, construeixen i exploten les infrastructures hidràuliques d'interès  general en el territori de cada conca hidrogràfica, a més de gestionar i vigilar els recursos d'aigua de domini públic.






Annex:



lunes, 26 de septiembre de 2011

Història de Catalunya

Objectius:

Aprendre els trets bàsics que identifiquen Catalunya a través de la seva història, la seva cultura, els seus costums, lleis i tradicions. Alhora, els vincles que ha tingut amb altres països de la Mediterrània des de l'època d'esplendor fins a la fi de les seves llibertats... com a nació. El valor dels moviments artístics, com el romànic a les nostres terres i d'altres estils. Autors clàssics que han explicat el país, però també altres que amb els seus escrits ens han donat a conèixer les condicions de vida de la població.
A través de les pràctiques de classe, podrem copsar diversos procediments d'aprenentatge d'humanitats que, a més d'enriquir la nostra cultura general, ens facilitaran l'adquisició d'altres tipus d'estudis...

Edu3.cat



Història de Catalunya", de la mà d'en Dragui, repassa l'època de la reconquesta dels territoris ocupats pels àrabs i de l'establiment dels comtats. Així mateix, recorda llegendes com la d'Otger Cataló, la del gegant del Pi i la de les quatre barres protagonitzada per Guifré el Pelós.
L'any 711, els àrabs van comenar la conquesta de la península Ibèrica i en pocs anys van aconseguir ocupar-ne tot el territori i més de la meitat de França. Aleshores, molts visigots i hispanoromans es van refugiar a la serralada Cantàbrica, als Pirineus o en terres dels francs.
Pelai, a Covadonga va vèncer els àrabs l'any 718 i Carles Martel els va derrotar a Poitiers l'any 732. La Reconquesta havia començat. Si bé a Astúries va ser obra dels visigots, a Catalunya ho va ser dels francs. La llegenda de les lluites protagonitzades per Otger Cataló i els nou "barons de la Fama" és el símbol de la resistència catalana.
Els cristians es van estendre seguint les valls pirinenques i van fundar diferents comtats amb l'ajut i sota el poder de Carlemany fins a constituir la Marca Hispànica.
Carlemany va ser coronat pel papa Lleó III, a Roma, el Nadal de l'any 800. El seu projecte era reconstruir l'imperi Romà d'Occident. Carlemany sabia que l'imperi Carolingi només es mantindria segur si era prou fort per resistir els atacs exteriors. Per això va establir les marques, uns territoris de frontera governats per un marquès o un comte. Les marques estaven defensades per castells i torres fortes i al seu davant hi havia la "terra de ningú". Més enllà es trobaven els enemics.


L'any 801, el rei d'Aquitània, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va conquerir Barcelona als musulmans. La presa de Barcelona va deixar com a record la rondalla "El gegant del Pi".


D'ençà de la reconquesta de la ciutat, s'institueix el comtat de Barcelona, que fixa els límits més avançats de la Marca Hispànica. Els rius Llobregat i Cardener formen la línia de frontera amb els territoris àrabs.


Els reis francs van dividir la Marca en comtats, el govern dels quals va ser encomanat a un noble vassall. Els comtats es van unificar i Guifré el Pelós va establir la dinastia de Barcelona, que va governar Catalunya més de 500 anys.
Segons la llegenda, quan els normands van entrar a les terres del rei Carles de França, Guifré el va voler ajudar i hi va anar a lluitar. A la batalla va caure ferit, i el rei, amb la sang de la ferida, va marcar quatre barres al seu escut.
En realitat, però, les quatre barres apareixen per primera vegada en documents l'any 1150.




















miércoles, 21 de septiembre de 2011

GES: Revolució Francesa i Revolució Industrial

La raó

La Ilustración

Pensament

Dibuixos animats per aclarir el tema.

A     El siglo de las luces 1/3
B.    El siglo de las luces 2/3
C.    El siglo de las luces 3/3