Vistas de página en total

viernes, 7 de noviembre de 2014

La Mezquita de Córdoba

CULTURA
- Contrastà l’esplendor de la cultura musulmana , segles VIII al XII, amb l’Europa feudal.
- La llengua àrab permeté la transmissió de coneixements per tot el territori i afavorí la integració de    cultures.
 - Destacaren els estudis matemàtics, les ciències aplicades, la medicina i cirurgia i l’astronomia.
 - Els nombres aràbics s’introduïren a Al-Andalus a Europa.

  ART
 - Arquitectura: construccions en maó. Influència oriental en arcs i cúpules. Decoració rica en marbres, mosaics, pintures. Temes epigràfics, geomètrics o vegetals. Destaca la mesquita, els banys públics, palaus i mercats.
- Arts decoratives: ceràmica decorada amb varietat de motius, formes i colors. La miniatura per decorar els llibre amb escenes quotidianes.

 Aquests links us poden ajudar a acabar de completar la formació sobre la Mesquita:

:


 Pauta per l'anàlisi d'un edifici històric:

A partir de les imatges del vídeo que se't presenten i de les informacions de què disposes en el llibre digital , cal omplir l'esquema següent per a la mesquita:

1. Documentació general: 

1.1. Què és? Nom de l'edifici.
1.2. Què s'hi veu?
1.3. Quan es va fer? Cronologia.
1.4. On es troba o es trobava?
1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

2. Anàlisi formal: 
2.1. Com és l'edifici?
2.2. Aspectes diversos:
2.2.1. Materials utilitzats.
2.2.2. Tractament del mur.
2.2.3. Sistema constructiu.
2.2.4. Elements de suport.
2.2.5. Elements suportats.
2.2.6. Espai interior.
2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.
2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?
2.2.6.3. Com és la il.luminació? D'on procedeix?
2.2.6.4. Ornamentacions?
2.2.7. Espai exterior.
2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.
2.2.8. Què caracteritza l'estil?
2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

3. Interpretació: 

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.
3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?
3.3. Quin imaginari reflecteix?
3.4. Qui encarregà l'obra?
3.5. A qui s'adreçava l'edifici?
3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?
3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

4. Conclusions.

viernes, 24 de octubre de 2014

lunes, 15 de septiembre de 2014

Ho portem dins

Contingut 1r d'ESO


Objectius:
Utilització del vocabulari específic de les ciències socials.
Comprensió de textos.

Entendre  els mapes. ( Escales)


Contingut:

1. La Prehistòria
2. Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte
3. El món grec
4. Catalunya en temps de les colonitzacions
5. L’Imperi Romà
6. L’herència de la cultura clàssica
7. Catalunya romana
8. La representació de la Terra: els mapes
9. Les formes de la Terra
10. Rius i mars
11. Temps i clima
12. Climes i paisatges de la Terra
13. Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya.

Dossier:
Portada (nom assignatura, nom alumne, curs, grup, nom professora)
Contingut
Objectius
Unitat
Títol      
Apunt
Activitats
Vocabulari
Biografies
Multimèdia
Treballs
Fitxes

Full d’anotacions

sábado, 13 de septiembre de 2014

La guerra de successió

La fragmentació del món antic

Material A ( Esquema inicial)


 Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani. A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparéixer com a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics. L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant gairebé mil anys més. El cristianisme i l’Església van ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval. 






1. Els regnes germànics

1.1. Els regnes germànics

Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, diversos pobles bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents. Quan van ocupar les terres de l’Imperi Romà, els pobles germànics no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides. 
El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes. També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

 1.2. La ruralització d’Occident

La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident. La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries. Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques. La producció de cultura, la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos. 

  Activitats bloc 1 :

1. Quins regnes van sorgir després de la caiguda de l'Imperi Romà de Occident? 
 2. Quines formes de vida van adoptar?
 3. Què van conservar dels romans?
 4. Quin paper va tenir l’Església? 
 5. Quina sensació va ocasionar la desaparició de l'Imperi Romà?
 6. Quina era l'activitat predominant? 

 L’Imperi Bizantí (476-1453) 

2.1. L’època de Justinià

Quan l’Imperi Romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí. Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi Romà. Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar fins al sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia). El regne bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica, gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.

 2.2. Un Imperi cristià i oriental.

Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les conquistes de Justinià i es va replegar sobre la seua zona oriental, on el grec es va mantenir com a llengua oficial. Després de segles de tensions religioses, la situació va desembocar en la separació de l’església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, 1054). A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs. La capital, Constantinoble, va caure l’any 1453 (Instambul) i l’Imperi Bizantí va desaparéixer. 

  Activitats bloc 2:

1. Quina importància va tenir l’Imperi Bizantí 
2. Quins objectius va tenir Justinià? 
3. Quines actuacions va tenir Justinià?
4. Què va succeir entre els segles VII i IX? 
5. Què va ser la segona edat d’or?
6. Què va ser el Cisma d’Orient?
7. Com va ser el final de l’Imperi Bizantí?

3.La Hispània visigòtica 

3.1. El regne de Toledo.-

Al final del segle V, els visigots s’havien establert al sud de la Gàl·lia i a Hispània. Els francs, provinents del nord de la Gàl·lia, van derrotar els visigots i els en van expulsar. Aleshores, els visigots es van expandir per Hispània i van organitzar un regne amb capital a Toledo, que va durar més de dos-cents anys. 

3.2. La monarquia visigòtica.-

 La monarquia visigòtica va aconseguir controlar el territori peninsular: en va expulsar els sueus, va conquistar territoris als bizantins i va contenir els francs. Els visigots, a través de l’establiment d’una monarquia forta, van aconseguir la unificació religiosa i jurídica (Liber Iudiciorum) entre hispanoromans i visigots. 3.3. La societat visigòtica.- Tot i que els visigots eren numèricament pocs, van dominar els hispans i es van repartir les dues terceres parts de les terres peninsulars. L’economia era bàsicament agrícola i de subsistència. A les ciutats, les activitats artesanals i el comerç van disminuir considerablement.

  Activitats bloc 3:

1. Què va succeir l'any 409? 
2. Quines actuacions van fer els visigots?
3. Com es va consolidar el regne visigòtic? 
4. Com es van expandir els visigots per Hispània? 
5. Què va succeir a mitjan segle VII? 
6. Què van unificar els reis visigots? 
7. Com era l’economia dels visigots?


VOCABULARI DEL TEMA:

Regnes germànics; visigots; alamans; ostrogots; francs; anglosaxons; Imperi Bizantí; Agia Sofia; art musivari; Cisma d’Orient; Liber Iudicorum; arc de ferradura; Batalla de Guadalete; Imperi carolingi; Marca Hispànica.

BIOGRAFIES :

Gal·la Placídia; Justinià; Carles Martell; Pipí el Breu; Constantí I el Gran. 



16 la fragmentacio-del_mon_antic from oscus


Treball optatiu socials:



En parelles o grups de 3 persones (màxim). Treball 5 pàgines, sense comptar portada, índex ni bibliografia (obligatòria). El treball versarà sobre l’Imperi Romà d’Orient o Bizantí o sobre qualsevol dels regnes germànics estudiats a classe. El treball haurà de fer una ullada a la història, la societat, l’economia i l’art dels pobles escollits. Si es vol, es podrà presentar a classe (presentació 10 minuts màxim) amb un power point/prezi amb imatges i sense text (només títols), amb un augment de la nota.