div style="width:425px" id="__ss_6449922">T. 7 la primera guerra mundial 2010
View more presentations from Isabel Moratal.
lunes, 23 de febrero de 2009
miércoles, 11 de febrero de 2009
Alsacia_ Lorena
Alsacia perteneció a Francia de 1648 a 1697 y Lorena estuvo bajo la influencia francesa desde el siglo XVI y perteneció al país desde el XVII. Tras la revolución francesa de 1789, los alsacianos, mayoritariamente de habla alemana y religión protestante, optaron por pertenecer a Francia.
Tras la guerra franco-prusiana de 1870, los dos territorios pasaron a pertenecer al Reich alemán. La política arbitraria alemana y los intentos de "germanización" forzosa hicieron que la mayor parte de la población aceptara de buen grado el retorno a Francia tras el fin de la primera guerra mundial. Sin embargo, las actitudes centralistas tendentes a eliminar los rasgos culturales diferenciadores de estas regiones crearon descontento contra Francia. De 1940 a 1945, tras la invasión nazi, volvieron a manos alemanas, para ser definitivamente francesas tras la derrota de Hitler.
Hoy son zonas muy desarrolladas económicamente y no hay problemas significativos de tipo nacionalista. Estrasburgo, la capital de Alsacia y sede del Parlamento europeo, se ha convertido en un símbolo de la unidad europea y de la amistad franco-alemana. Font d'informació.
Tras la guerra franco-prusiana de 1870, los dos territorios pasaron a pertenecer al Reich alemán. La política arbitraria alemana y los intentos de "germanización" forzosa hicieron que la mayor parte de la población aceptara de buen grado el retorno a Francia tras el fin de la primera guerra mundial. Sin embargo, las actitudes centralistas tendentes a eliminar los rasgos culturales diferenciadores de estas regiones crearon descontento contra Francia. De 1940 a 1945, tras la invasión nazi, volvieron a manos alemanas, para ser definitivamente francesas tras la derrota de Hitler.
Hoy son zonas muy desarrolladas económicamente y no hay problemas significativos de tipo nacionalista. Estrasburgo, la capital de Alsacia y sede del Parlamento europeo, se ha convertido en un símbolo de la unidad europea y de la amistad franco-alemana. Font d'informació.
martes, 10 de febrero de 2009
Mira el capítol 2 del llibre els Camins de la felicitat i fe-ne les activitats del marge inferior dret.
Activitat voluntària.
Activitat voluntària.
Què és l'Ètica
La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge, lloc on hom habita. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar manera d'ésser, caràcter. Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesa biològica. D’aquesta concepció se’n desprén que una persona pot moldejar, forjar o anar construïnt la seva manera d’ésser o êthos.
Com s'adquireix o moldeja aquest êthos, aquesta manera d'ésser? L'home la construeix mitjançant la creació d'hàbits, uns hàbits que s'assoleixen per repetició d'actes. L’êthos o caràcter d’una persona estaria configurat per un conjunt d’hàbits; i, com si fos un cercle o una roda, aquest êthos o caràcter, intergrat per hàbits, ens porta a realitzar uns determinats actes, uns actes que provenen de la nostra manera de ser adquirida.
La paraula moral tradueix l’expresió llatina moralis, que derivava de mos (en plural mores) i significava costum. Amb la paraula moralis, els romans recollien el sentit grec d'êthos: els costums també s’assoleixen a partir d’una repetició d’actes. No obstant aquest profund parentesc, la paraula moralis tendí a aplicar-se a les normes concretes que han de regir les accions.
Així, doncs, des de l’etimologia, hi ha poca diferència entre ètica i moral: una i altra fan referència a una realitat semblant. Però avui, malgrat que sovint s’usen de manera indistinta com si fossin sinònims, es reconeix que tenen significats divergents.
Com s'adquireix o moldeja aquest êthos, aquesta manera d'ésser? L'home la construeix mitjançant la creació d'hàbits, uns hàbits que s'assoleixen per repetició d'actes. L’êthos o caràcter d’una persona estaria configurat per un conjunt d’hàbits; i, com si fos un cercle o una roda, aquest êthos o caràcter, intergrat per hàbits, ens porta a realitzar uns determinats actes, uns actes que provenen de la nostra manera de ser adquirida.
La paraula moral tradueix l’expresió llatina moralis, que derivava de mos (en plural mores) i significava costum. Amb la paraula moralis, els romans recollien el sentit grec d'êthos: els costums també s’assoleixen a partir d’una repetició d’actes. No obstant aquest profund parentesc, la paraula moralis tendí a aplicar-se a les normes concretes que han de regir les accions.
Així, doncs, des de l’etimologia, hi ha poca diferència entre ètica i moral: una i altra fan referència a una realitat semblant. Però avui, malgrat que sovint s’usen de manera indistinta com si fossin sinònims, es reconeix que tenen significats divergents.
Escola Atenes
Pots fer les següents activitats test sobre els pensadors:Aristòtil, també pots fer aquests mots encreuats sobre ell.
Epicur, o pots passejar per els seus textos.
Pots estudiar els valors.
lunes, 9 de febrero de 2009
miércoles, 4 de febrero de 2009
martes, 3 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)