Una xarxa hidrogràfica disimètrica

La basculació de la Meseta cap a l'oest amb el plegament alpí i la disposició de les serralades peninsulars properes a la costa, ha originat una xarxa hidrològica disimètrica: els rius del vessant atlàntic drenen les aigües del 70% del territori peninsular, són més llargs i amb pendent menuda, mentre que els rius mediterranis ocupen una superfície molt més menuda, el 30%, són curts i han de salvar el desnivell des del seu naixement fins la costa en un curt tram, exceptuant l'Ebre.

El mapa representa els vessants hidrogràfics peninsulars. El relleu, la vegetació, el sòl i sobretot el clima, influeixen en les característiques dels rius.

-Els rius del vessant mediterrani transcorren per una reduïda conca, són curts, molt erosius, amb un cabal escàs i irregular i pateixen un fort estiatge. L'Ebre n'és l'excepció, de fet és el més cabalós d'Espanya i presenta una caràcter diferenciat de la resta de rius d'aquest vessant: llarg, extensa conca i cabalós per l'alimentar-se de nombrosos afluents del Pirineu.

-Els rius del vessant atlàntic són els de major longitud i cabal malgrat l'escasses preciptacions del clima mediterrani de l'interior peninsular, doncs tenen unes conques molt extenses i una atapeïda xarxa d'afluents, encara que tenen un cabal irregular pel clima pel que transcorren, sobretot els del sud.

-Els rius del vessant cantàbric són nombrosos i curts amb una gran força erosiva, doncs naixen prop de la mar i han de salvar un desnivell considerable en un curt tram fins la desembocadura, però amb un cabal elevat i regular degut al clima atlàntic.

- Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny que les aigües superficials vessen a través d'afluents i rius cap un riu principal i està delimitada pels cims o línia divisòria de les aigües.

- L'ús dels recursos hídrics es regula administrativament amb les demarcacions hidrogràfiques, gestionades per les Confederacions Hidrogràfiques que són els organismes públics que estudien, construeixen i exploten les infrastructures hidràuliques d'interès  general en el territori de cada conca hidrogràfica, a més de gestionar i vigilar els recursos d'aigua de domini públic.

Annex:

Història de l’aqüífer 23 

Programa AGUA

Estat embassaments

Història de Catalunya

Objectius:

Aprendre els trets bàsics que identifiquen Catalunya a través de la seva història, la seva cultura, els seus costums, lleis i tradicions. Alhora, els vincles que ha tingut amb altres països de la Mediterrània des de l'època d'esplendor fins a la fi de les seves llibertats... com a nació. El valor dels moviments artístics, com el romànic a les nostres terres i d'altres estils. Autors clàssics que han explicat el país, però també altres que amb els seus escrits ens han donat a conèixer les condicions de vida de la població.

A través de les pràctiques de classe, podrem copsar diversos procediments d'aprenentatge d'humanitats que, a més d'enriquir la nostra cultura general, ens facilitaran l'adquisició d'altres tipus d'estudis...

Història de Catalunya", de la mà d'en Dragui, repassa l'època de la reconquesta dels territoris ocupats pels àrabs i de l'establiment dels comtats. Així mateix, recorda llegendes com la d'Otger Cataló, la del gegant del Pi i la de les quatre barres protagonitzada per Guifré el Pelós.
L'any 711, els àrabs van comenar la conquesta de la península Ibèrica i en pocs anys van aconseguir ocupar-ne tot el territori i més de la meitat de França. Aleshores, molts visigots i hispanoromans es van refugiar a la serralada Cantàbrica, als Pirineus o en terres dels francs.
Pelai, a Covadonga va vèncer els àrabs l'any 718 i Carles Martel els va derrotar a Poitiers l'any 732. La Reconquesta havia començat. Si bé a Astúries va ser obra dels visigots, a Catalunya ho va ser dels francs. La llegenda de les lluites protagonitzades per Otger Cataló i els nou "barons de la Fama" és el símbol de la resistència catalana.
Els cristians es van estendre seguint les valls pirinenques i van fundar diferents comtats amb l'ajut i sota el poder de Carlemany fins a constituir la Marca Hispànica.
Carlemany va ser coronat pel papa Lleó III, a Roma, el Nadal de l'any 800. El seu projecte era reconstruir l'imperi Romà d'Occident. Carlemany sabia que l'imperi Carolingi només es mantindria segur si era prou fort per resistir els atacs exteriors. Per això va establir les marques, uns territoris de frontera governats per un marquès o un comte. Les marques estaven defensades per castells i torres fortes i al seu davant hi havia la "terra de ningú". Més enllà es trobaven els enemics.


L'any 801, el rei d'Aquitània, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va conquerir Barcelona als musulmans. La presa de Barcelona va deixar com a record la rondalla "El gegant del Pi".


D'ençà de la reconquesta de la ciutat, s'institueix el comtat de Barcelona, que fixa els límits més avançats de la Marca Hispànica. Els rius Llobregat i Cardener formen la línia de frontera amb els territoris àrabs.


Els reis francs van dividir la Marca en comtats, el govern dels quals va ser encomanat a un noble vassall. Els comtats es van unificar i Guifré el Pelós va establir la dinastia de Barcelona, que va governar Catalunya més de 500 anys.
Segons la llegenda, quan els normands van entrar a les terres del rei Carles de França, Guifré el va voler ajudar i hi va anar a lluitar. A la batalla va caure ferit, i el rei, amb la sang de la ferida, va marcar quatre barres al seu escut.
En realitat, però, les quatre barres apareixen per primera vegada en documents l'any 1150.

GES: Revolució Francesa i Revolució Industrial

La raó

La Ilustración

Pensament

Dibuixos animats per aclarir el tema.

A     El siglo de las luces 1/3
B.    El siglo de las luces 2/3
C.    El siglo de las luces 3/3

Antic Règim

Es coneix amb el nom d'Antic Règim la societat anterior al segle XIX, abans dels canvis originats en la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Els coetanis dels fets que van motivar els canvis van fer servir l'expressió Antic Règim per definir, d'una forma negativa, el conjunt de la societat anterior. En contraposició, la nova societat que va sorgir la van anomenar Nou Règim.

Agricultura.

Els sistemes agrícoles de treball de l'Antic Règim eren molt antiquats. Hi havia hagut pocs canvis des de l'època romana: arada normanda, molins d'aigua i de vent, guarniments de l'animal, com la collera, els tirants, la ferradura o l'estrep, etc. Però les tècniques continuaven sent molt endarrerides: ús del guaret, rendiments baixos, conreu poc intensiu, utensilis de fusta, sistema feudal d'explotació, etc
La modernització de l'agricultura europea va començar als Països Baixos i a Anglaterra a finals del segle XVIII, i es va estendre pels països de l'Europa occidental durant el segle XIX. Les innovacions més importants que es van introduir a l'agricultura van ser: tancament dels camps, noves tècniques de conreu, nova rotació de conreus amb l'eliminació del guaret, selecció de llavors, millores en els utensilis (de ferro), utilització cada vegada més freqüent d'adobs, progressiva mecanització del camp, relació més profitosa entre l'agricultura i la ramaderia i desaparició del sistema feudal, entre d'altres .

La divisió de la societat estamental prové de l'època del feudalisme i va donar lloc a dos grups clarament diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats. El grup dels privilegiats, compost per la noblesa i el clero, gaudia de tots els privilegis i de molts pocs deures. Eren privilegis seus: no pagar impostos, reservar-se certs càrrecs dins l'Estat i l'exèrcit, tenir diferents lleis i tribunals, gaudir dels privilegis feudals, etc.

La noblesa era un grup social tancat i s'hi pertanyia per naixement, a excepció de les persones ennoblides pel Rei gràcies als seus serveis a la Corona. Es pot distingir entre una alta i una baixa noblesa. L'alta noblesa es caracteritza perquè als seus privilegis calia afegir-hi una posició econòmica dominant dins la societat. La baixa noblesa, en canvi, tenia els mateixos privilegis, però un poder econòmic dèbil i, fins i tot, nul.

El clergat es diferenciava de la noblesa en què estava obert a totes les classes socials. Tenia els mateixos privilegis que la noblesa: judicials, fiscals, de prestigi i feudals. També s'hi han de distingir dos subgrups: l'alt clero, d'extracció nobiliària (era costum que el segon fill d'una família noble prengués els hàbits religiosos), que es pot assimilar amb poder a l'alta noblesa; i el baix clero, d'extracció popular, que vivia en les mateixes condicions de vida que els camperols.

Fins al segle XIX no es pot parlar d'indústria; s'ha de parlar d'artesania. Les característiques bàsiques de l'artesania són: ús de màquines manuals o de tracció animal, poca producció, caràcter local. A les ciutats els artesans treballaven agrupats en gremis. Els sistema de producció gremial es caracteritzava per una reglamentació estricta que definia, entre altres coses, com s'havia de produir, en quines quantitats i els preus de la producció.

El Tercer Estat el formaven grups molt diversos. Es podria fer aquesta classificació:

a) el camperolat, normalment sense terres, fortament explotat pel sistema senyorial; representava un 80-85 % de la població;

b) la burgesia, grup acomodat de les classes urbanes, format per banquers, comerciants, industrials, artesans, professionals liberals, etc.;

c) les classes populars urbanes, compostes per oficials, aprenents, assalariats, criats, etc.;

d) els marginats, gent sense ofici ni benefici, que vivien de la caritat i de la pilleria (mendicants, delinqüents, vagabunds, etc.).

Palaus

Cal mirar :" La España de los Borbones"

Salvem la Terra

Contaminació de l'aigua dolça
 
 
Contaminació marina
 

I després de Kyoto, què?

a.PROTOCOLO DE KYOTO
b.Manual sobre Kyoto de l'empresa Iberdrola
c. M'afectarà? ( material UB).
d. web del canvi climàtic de la GENERALITAT

Activitat:
1.Digues a quines fonts d'energia tradicionals es refereix cada afirmació

 -”Es tracta del producte més important en el comerç mundial”: .............................................................

– “Avui dia s'empra principalment per produir energia tèrmica”: ............................................................ “Pel seu aprofitament han de construir-se grans embassaments”: ..........................................................

–

– “El problema més gran que planteja el seu ús és el dels residus radioactius”: .......................................

– “El seu consum ha crescut molt al ser menys contaminant que altres fonts”:.............................................
Correcció activitat

• L'ús de l'aigua que predomina a totes les confederacions  hidrogràfiques és del regadiu.Les confederacions en les que hi ha superàvit d'aigua disponible, de més gran a més petita, són: Duero, Nord, Tajo, Ebre, Guadiana, Sud, Balears i Pirineu Oriental.Les confederacions en les que hi ha més demanda d'aigua per usos urbans: Nord i Pirineu Oriental.
•  Les confederacions hidrogràfiques en les que hi ha dèficit d'aigua disponible, de més a menys dèficit hídric, són: Pirineu Oriental, Ebre, Segura, Xúquer,Guadalquivir, Sud, Canàries, i Guadiana.

Busca les conferències posteriors a Kyoto.1997.

Nuclear

Agència d'energia de BCN

Energia primària i energia final ( Font: Gencat).

Quan encenem un llum a casa, quan ens dutxem amb aigua calenta o quan posem benzina al cotxe estem fent un consum d’energia final. Les formes d’energia més habituals que utilitzem en aquestes accions són l’electricitat, la gasolina, el gasoil, el gas natural o el butà. La majoria d’aquestes fonts d’energia provenen d’una transformació a partir d’una altra font energètica (energia primària ). Així, l’electricitat pot venir de l’energia hidràulica, de l’energia nuclear, del carbó, del gas natural, de la llenya, etc. i la gasolina, el gasoil i el butà s’obtenen del refinatge del petroli.

En el procés de transformació d’energia primària a energia final hi ha pèrdues causades pel mateix procés o pel transport, i consums d’energia associats al procés de transformació que fan que, en realitat, l’energia necessària perquè s’encengui una bombeta a casa nostra sigui més alta que la que és consumida per la bombeta. Així l’energia consumida per la bombeta és el que s’anomena consum final d’energia, mentre que l’energia que ha calgut utilitzar en les diverses centrals elèctriques que han generat aquesta electricitat és el que s’anomena consum d’energia primària.

El concepte d’energia primària és útil per avaluar les necessitats energètiques d’un país o regió, ja que representa la suma de l’energia necessària per produir tota l’energia consumida al territori de què es tracti. L’anàlisi del consum d’energia final i la seva evolució seran molt útils, en canvi, per analitzar el comportament de les indústries, de les llars, els comerços o els mitjans de transport pel que fa a la utilització de l’energia.

Per últim, cal assenyalar que no tota l’energia final que es consumeix és energia útil per a les nostres finalitats. Seguint amb el mateix exemple d’abans, l’energia útil seria la llum que desitgem obtenir quan encenem una bombeta, deixant de banda l’energia en forma de calor que desprèn la bombeta quan és encesa. De la mateixa manera, quan escalfem alguna cosa a la cuina, de l’energia final que es consumeix i que desprenen els fogons, només una part s’empra per coure els aliments (energia útil), la resta es perd tot escalfant l’aire del voltant, l’olla, etc. i no és, per tant, energia útil.

BARCELONA T'ACULL

Telenotícies

El programa "Barcelona t'acull" ensenya català als nouvinguts.
Des de fa tres anys, els fills d'immigrants acabats d'arribar a Barcelona poden participar en el programa "Barcelona t'acull", en què al llarg de l'estiu s'ensenya als nouvinguts el català i les tradicions del nostre país per tal que, quan comencin l'escola, no parteixin de zero.

BENVINGUTS