Espació para compartir materiales, enlaces, comentarios para el curso 2015-2016.
Elisenda Homs.
Vistas de página en total
miércoles, 16 de febrero de 2011
MOSAICS DE L'ÀBSIS DE LA CATEDRAL DE MONREALE.
1 comentario:
Carlota Managuerra
dijo...
El contingut d’aquest documental sobre la història de Bizanci no només és interessant per la informació que aporta sinó també per la quantitat d’imatges de temples i monestirs bizantins que mostra, que permeten fer-nos una idea de l’art d’aquesta cultura.
L’explicació de la història de Bizanci en aquest vídeo és molt complerta ja que el documental inicialment ens situa en el context de l’aparició del món bizantí, que va tenir com a precedent més directe el trasllat de la capital de l’Imperi Romà a Constantinoble (antiga Bizanci) l’any 313 dC. A partir d’aquí, el documental fa un extens recorregut pel desenvolupament de Bizanci amb la descripció del seu art, explicant monuments de ciutats tals com ara són Ràvena, Constantinoble o Kiev.
Les construccions més antigues d’esglésies es remunten a l’emperador romà Constantí i es van caracteritzar per tenir com a model l’arquitectura de la basílica civil romana. Ja en les primeres construccions de Bizanci destaca la sobrietat i austeritat de l’exterior envers del luxe de l’interior, que està manifestat en mosaics que creen una atmosfera sobrenatural. El mosaic que representa a Crist normalment es situa a la part més sagrada de l’església cristiana, l’absis. Després de les primeres construccions de Bizanci, destaquen les de Ràvena, on es va traslladar la capital de l’Imperi Romà d’Occident l’any 402, moment en que ja estava en plena decadència. A Ràvena destaquen construccions tals com el Baptisteri dels Ortodoxos, el Baptisteri dels Sarrains o l’Església de sant Apol•linar. En aquella època, Constantinoble continuava sent la capital de l’Imperi Bizantí. Destaca l’esplendor que va aconseguir aquesta ciutat durant l’època de Justinià, que va manar a construir monuments com el de Santa Sofia. La mort de Justinià va iniciar un període d’inestabilitat a l’Imperi de Bizantí. A finals del segle IX, degut a la inestabilitat política, el poder bizantí es va traslladar cap a l’est (especialment a Palestina, Egipte i Grècia). Durant aquesta època està present l’anomenat període iconoclasta, en què es van prohibir les icones i la iconostasis (pintura en paret per a separar l’altar del cos principal del temple). La inestabilitat política va continuar i es va fer molt evident davant els conflictes dels bizantins amb els venecians, els quals van conquistar Constantinoble l’any 1204 durant la quarta croada. Tot i que els bizantins van aconseguir recuperar la ciutat, la capital de Bizanci es va acabar situant a Mistra, una petita població del sud del Peloponès. Finalment l’any 1428 es va edificar l’últim gran edifici religiós de Bizanci, el Monestir Pantanasa, una construcció obscura que crea una atmosfera de més humanitat que els primers edificis bizantins.
D’aquest documental m’agradaria destacar que m’ha sorprès que no tots els mosaics que es van fer a bizanci fossin sobre fons daurats sinó que hi hagués alguns, com els del Mausoleu de Gal•la Placídia, que estiguessin sobre fons d’altres colors com ara és el blau marí.
1 comentario:
El contingut d’aquest documental sobre la història de Bizanci no només és interessant per la informació que aporta sinó també per la quantitat d’imatges de temples i monestirs bizantins que mostra, que permeten fer-nos una idea de l’art d’aquesta cultura.
L’explicació de la història de Bizanci en aquest vídeo és molt complerta ja que el documental inicialment ens situa en el context de l’aparició del món bizantí, que va tenir com a precedent més directe el trasllat de la capital de l’Imperi Romà a Constantinoble (antiga Bizanci) l’any 313 dC. A partir d’aquí, el documental fa un extens recorregut pel desenvolupament de Bizanci amb la descripció del seu art, explicant monuments de ciutats tals com ara són Ràvena, Constantinoble o Kiev.
Les construccions més antigues d’esglésies es remunten a l’emperador romà Constantí i es van caracteritzar per tenir com a model l’arquitectura de la basílica civil romana. Ja en les primeres construccions de Bizanci destaca la sobrietat i austeritat de l’exterior envers del luxe de l’interior, que està manifestat en mosaics que creen una atmosfera sobrenatural. El mosaic que representa a Crist normalment es situa a la part més sagrada de l’església cristiana, l’absis. Després de les primeres construccions de Bizanci, destaquen les de Ràvena, on es va traslladar la capital de l’Imperi Romà d’Occident l’any 402, moment en que ja estava en plena decadència. A Ràvena destaquen construccions tals com el Baptisteri dels Ortodoxos, el Baptisteri dels Sarrains o l’Església de sant Apol•linar. En aquella època, Constantinoble continuava sent la capital de l’Imperi Bizantí. Destaca l’esplendor que va aconseguir aquesta ciutat durant l’època de Justinià, que va manar a construir monuments com el de Santa Sofia. La mort de Justinià va iniciar un període d’inestabilitat a l’Imperi de Bizantí. A finals del segle IX, degut a la inestabilitat política, el poder bizantí es va traslladar cap a l’est (especialment a Palestina, Egipte i Grècia). Durant aquesta època està present l’anomenat període iconoclasta, en què es van prohibir les icones i la iconostasis (pintura en paret per a separar l’altar del cos principal del temple). La inestabilitat política va continuar i es va fer molt evident davant els conflictes dels bizantins amb els venecians, els quals van conquistar Constantinoble l’any 1204 durant la quarta croada. Tot i que els bizantins van aconseguir recuperar la ciutat, la capital de Bizanci es va acabar situant a Mistra, una petita població del sud del Peloponès. Finalment l’any 1428 es va edificar l’últim gran edifici religiós de Bizanci, el Monestir Pantanasa, una construcció obscura que crea una atmosfera de més humanitat que els primers edificis bizantins.
D’aquest documental m’agradaria destacar que m’ha sorprès que no tots els mosaics que es van fer a bizanci fossin sobre fons daurats sinó que hi hagués alguns, com els del Mausoleu de Gal•la Placídia, que estiguessin sobre fons d’altres colors com ara és el blau marí.
Publicar un comentario