Espació para compartir materiales, enlaces, comentarios para el curso 2015-2016.
Elisenda Homs.
Vistas de página en total
miércoles, 16 de febrero de 2011
ART MUSIVARI
4 comentarios:
Laura
dijo...
Encara que molt llarg, aquest vídeo sobre el mosaic m’ha semblat bastant instructiu i curiós. Tots els mosaics que surten en el vídeo són preciosos, tant els més antics, com els més moderns, com el del Palau de la música. La fusió de colors en els mosaics els donen espectacularitat i molta bellesa i profunditat, així com més realisme que a l’època romana. M’ha sobtat força el fet que a l’orient es mantingui tan viu el mosaic i la tècnica de bizanci. Es increïble la meticulositat amb la que els artesans musulmans que surten al vídeo fan la forma de la ceràmica per les peces dels mosaics, que un cop fets dibuixen unes formes geomètriques espectaculars. Tot el procés de formació del mosaic (salija?) en general és increïble, des del treball dels aprenents, fins a la tècnica per mantenir unides les peces i formar la rajola. També m’ha sobtat força la manera que tenien els modernistes de barrejar les peces petites del mosaic amb la porcellana per representar la vida quotidiana. Em sembla trist que després del modernisme aquí a Catalunya la tècnica del mosaic s’estanqués i ja no continués utilitzant-se, ja que és una tècnica bonica que aporta als edificis, tant interiorment com exteriorment, elegància i bellesa.
Aquest vídeo sobre l'art musivari m'ha semblat realment interessant. En la meva opinió crec que s’explica d’una manera completa i entenedora tot el desenvolupament d’aquest art a part d’Europa, Àsia i Àfrica, concretament a la zona del Mediterrani.
El desenvolupament d’aquest art és extraordinari des que va aparèixer a Mesopotàmia fa 5000 anys. Tot i que els mosaics de Roma eren fets amb pedres i tenien una gamma cromàtica reduïda ja van suposar una evolució important que malauradament es va frenar amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476 d.C. No obstant, en la seva explicació, el vídeo deixa clar que ni molt menys l’art musivari es va acabar a Roma sinó que va continuar a l’Imperi bizantí, a Orient, on va arribar al seu màxim esplendor dels segles X al XIII. M’ha semblat curiosa l’explicació que les últimes mostres de mosaic bizantí es trobin a l’església de Santa Sofia, a l’antiga ciutat de Constantinoble, actualment Istambul. Realment m’ha sobtat que fins aleshores les representacions de figures humanes fossin constants i que en canvi al mosaic de l’art musulmà (herència del bizantí), aquestes estiguessin substituïdes per motius florals i jocs geomètrics. També m’ha sorprès la simbologia dels colors que adoptava en un inici l’art musulmà. Finalment, m’ha agradat l’explicació que fa el vídeo sobre l’art musivari a Catalunya, especialment a l’època del modernisme, on destaquen arquitectes com Lluís Domènec i Muntaner.
En el seu conjunt, aquest documental és un gran material, no només perquè fa el recorregut de l’evolució de l’art musivari de la mediterrània sinó perquè també explica les diverses tècniques constructives de mosaics tant d’orient com d’occident. Per acabar, m’agradaria dir que em sembla una llàstima que l’art musivari no es desenvolupi actualment al món occidental i que al món oriental s’hagi perdut la destresa d’amagar les estructures internes del mosaic.
Sóc la Manon Díaz del Hierro d'història de l'art de 2on de Batxillerat.
En aquest video s'explica que Catalunya no te molta importància en quant a l'art musivari, pero a Europa oriental sí, com a Síria, que manté l'estil bizantí. A més, ens recorda que Bizanci va ser el focus d’esplendor d'aquesta tècnica de tessel·les, perquè al segle VI van substituir pedra per materials brillants i la gama de colors va augmentar, el fons ja no era blanc sino que era daurat. Amb aquest canvi, van aconseguir donar una expresivitat als mosaics q no van aconseguir els seus avantpassats. Més andavant, en el modernisme, encara evoluciona més la tècnica, aplicant ceràmica als mosaics que dona més realisme. També ens comenta que els palaus conservats de l’Alhambra, es produeix una evolució estilistica ja que els mosaics araboaandalussos no s’amblen als bizantins perque van desenvolupar les seves propies tècniques i van substituir l’us del vidre per la ceràmica esmaltada i tallada segons els motius abstractes perfectamente rigorosos, simbols de la relació del home amb la natura. També ha remarcat la importància de les esglèsies i altres construccions cristianes per la seva riquesa i patrimoni cultural, en mosaics d'art bizantí.
Després d'haver vist aquest vídeo he de dir que ha estat molt instructiva la part en la qual es veu a un treballador en el procès de fabricació del mosaic, ja que un es pot fer a la idea del treball que suposa. I també molt interesant l'explicació la gama colors, que era restringida, dels mosaics: els blancs eren més comuns i eren pel fons, amb el negre feien el dibuix i amb els altres colors el volum. També m’ha agradat la explicació de la Casa Thomas de Lluis Domenech i Montaner (arquitecte compromès políticament amb el catalanisme i impulsor de la Lliga Regionalista), ja que els mosaics d’influència àrab van ser adaptats per aquesta casa, i recobria paviments i parets usant totes les tècniques posibles. M’ha cridat l’atenció també que al segle XVI, Carles V, fill de Joana la Boja, a Sevilla es fes construir un petit pabelló, que poseeix unes ceràmiques d’estil àrab molt elegants, que són d’uns colors molt vius i la tècnica d’esmaltat de la qual es heredada dels araboandalussos, i personalment crec que és molt original. També el video a mencionat el museu de la enrajolada de Martorell, en que es troben obres que es colocaven a les cases, i altres molt policromades i d’una gran cualitat que m’agradaria visitar algun dia.
Segons el meu punt de vista, crec que aquest vídeo sobre l'art musivare és molt complet perquè mostra tota l'evolució que ha experimentat aquest. A més, aquest reportatge mostra la importància que ha anat tenint el mosaic des de la seva aparició, en diferents llocs ( Andalusia, Bizanci, Màrroc, Barcelona...). És molt interesant saber quins colors s'utilitzaven en el mosaic, el color blanc era el que decorava el fons, el color negre feia el dibuix i els altres colors acabaven els dibuixos. Un altre aspecte que desconeixia era l'utilització del mosaic en el Modernisme, sobretot a Barcelona, i com aquesta etapa va experimentar amb aquest art i va incorporar la ceràmica en el mosaic. El següent aspecte que he après ha estat l'evolució de la temàtica dels mosaics durant les diferents etapes que ha viscut. A més, he aprés que la producció del mosaic i de les seves peçes no és exclusiva d'una sola persona sinó que la seva confecció es realitzada per diferents artesans. Un altre tema que m'ha interessat és l'ús del mosaic en construccions àrabs de la Península perquè desconeixia que el mosaic tingués tanta importància en construccions arquitectòniques. Finalment, crec que la cosa més útil d'aquest reportatge ha estat l'explicació sobre el mosaic de Santa Sofia perquè he aclarit els dubtes que tenia sobre la disposició dels símbols religiosos i he pogut fer-e una idea més real del mosaic al poder veure imatges.
4 comentarios:
Encara que molt llarg, aquest vídeo sobre el mosaic m’ha semblat bastant instructiu i curiós. Tots els mosaics que surten en el vídeo són preciosos, tant els més antics, com els més moderns, com el del Palau de la música. La fusió de colors en els mosaics els donen espectacularitat i molta bellesa i profunditat, així com més realisme que a l’època romana.
M’ha sobtat força el fet que a l’orient es mantingui tan viu el mosaic i la tècnica de bizanci. Es increïble la meticulositat amb la que els artesans musulmans que surten al vídeo fan la forma de la ceràmica per les peces dels mosaics, que un cop fets dibuixen unes formes geomètriques espectaculars. Tot el procés de formació del mosaic (salija?) en general és increïble, des del treball dels aprenents, fins a la tècnica per mantenir unides les peces i formar la rajola.
També m’ha sobtat força la manera que tenien els modernistes de barrejar les peces petites del mosaic amb la porcellana per representar la vida quotidiana. Em sembla trist que després del modernisme aquí a Catalunya la tècnica del mosaic s’estanqués i ja no continués utilitzant-se, ja que és una tècnica bonica que aporta als edificis, tant interiorment com exteriorment, elegància i bellesa.
Aquest vídeo sobre l'art musivari m'ha semblat realment interessant. En la meva opinió crec que s’explica d’una manera completa i entenedora tot el desenvolupament d’aquest art a part d’Europa, Àsia i Àfrica, concretament a la zona del Mediterrani.
El desenvolupament d’aquest art és extraordinari des que va aparèixer a Mesopotàmia fa 5000 anys. Tot i que els mosaics de Roma eren fets amb pedres i tenien una gamma cromàtica reduïda ja van suposar una evolució important que malauradament es va frenar amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476 d.C. No obstant, en la seva explicació, el vídeo deixa clar que ni molt menys l’art musivari es va acabar a Roma sinó que va continuar a l’Imperi bizantí, a Orient, on va arribar al seu màxim esplendor dels segles X al XIII. M’ha semblat curiosa l’explicació que les últimes mostres de mosaic bizantí es trobin a l’església de Santa Sofia, a l’antiga ciutat de Constantinoble, actualment Istambul.
Realment m’ha sobtat que fins aleshores les representacions de figures humanes fossin constants i que en canvi al mosaic de l’art musulmà (herència del bizantí), aquestes estiguessin substituïdes per motius florals i jocs geomètrics. També m’ha sorprès la simbologia dels colors que adoptava en un inici l’art musulmà.
Finalment, m’ha agradat l’explicació que fa el vídeo sobre l’art musivari a Catalunya, especialment a l’època del modernisme, on destaquen arquitectes com Lluís Domènec i Muntaner.
En el seu conjunt, aquest documental és un gran material, no només perquè fa el recorregut de l’evolució de l’art musivari de la mediterrània sinó perquè també explica les diverses tècniques constructives de mosaics tant d’orient com d’occident.
Per acabar, m’agradaria dir que em sembla una llàstima que l’art musivari no es desenvolupi actualment al món occidental i que al món oriental s’hagi perdut la destresa d’amagar les estructures internes del mosaic.
Sóc la Manon Díaz del Hierro d'història de l'art de 2on de Batxillerat.
En aquest video s'explica que Catalunya no te molta importància en quant a l'art musivari, pero a Europa oriental sí, com a Síria, que manté l'estil bizantí. A més, ens recorda que Bizanci va ser el focus d’esplendor d'aquesta tècnica de tessel·les, perquè al segle VI van substituir pedra per materials brillants i la gama de colors va augmentar, el fons ja no era blanc sino que era daurat. Amb aquest canvi, van aconseguir donar una expresivitat als mosaics q no van aconseguir els seus avantpassats. Més andavant, en el modernisme, encara evoluciona més la tècnica, aplicant ceràmica als mosaics que dona més realisme. També ens comenta que els palaus conservats de l’Alhambra, es produeix una evolució estilistica ja que els mosaics araboaandalussos no s’amblen als bizantins perque van desenvolupar les seves propies tècniques i van substituir l’us del vidre per la ceràmica esmaltada i tallada segons els motius abstractes perfectamente rigorosos, simbols de la relació del home amb la natura. També ha remarcat la importància de les esglèsies i altres construccions cristianes per la seva riquesa i patrimoni cultural, en mosaics d'art bizantí.
Després d'haver vist aquest vídeo he de dir que ha estat molt instructiva la part en la qual es veu a un treballador en el procès de fabricació del mosaic, ja que un es pot fer a la idea del treball que suposa. I també molt interesant l'explicació la gama colors, que era restringida, dels mosaics: els blancs eren més comuns i eren pel fons, amb el negre feien el dibuix i amb els altres colors el volum.
També m’ha agradat la explicació de la Casa Thomas de Lluis Domenech i Montaner (arquitecte compromès políticament amb el catalanisme i impulsor de la Lliga Regionalista), ja que els mosaics d’influència àrab van ser adaptats per aquesta casa, i recobria paviments i parets usant totes les tècniques posibles.
M’ha cridat l’atenció també que al segle XVI, Carles V, fill de Joana la Boja, a Sevilla es fes construir un petit pabelló, que poseeix unes ceràmiques d’estil àrab molt elegants, que són d’uns colors molt vius i la tècnica d’esmaltat de la qual es heredada dels araboandalussos, i personalment crec que és molt original. També el video a mencionat el museu de la enrajolada de Martorell, en que es troben obres que es colocaven a les cases, i altres molt policromades i d’una gran cualitat que m’agradaria visitar algun dia.
Segons el meu punt de vista, crec que aquest vídeo sobre l'art musivare és molt complet perquè mostra tota l'evolució que ha experimentat aquest.
A més, aquest reportatge mostra la importància que ha anat tenint el mosaic des de la seva aparició, en diferents llocs ( Andalusia, Bizanci, Màrroc, Barcelona...). És molt interesant saber quins colors s'utilitzaven en el mosaic, el color blanc era el que decorava el fons, el color negre feia el dibuix i els altres colors acabaven els dibuixos.
Un altre aspecte que desconeixia era l'utilització del mosaic en el Modernisme, sobretot a Barcelona, i com aquesta etapa va experimentar amb aquest art i va incorporar la ceràmica en el mosaic. El següent aspecte que he après ha estat l'evolució de la temàtica dels mosaics durant les diferents etapes que ha viscut. A més, he aprés que la producció del mosaic i de les seves peçes no és exclusiva d'una sola persona sinó que la seva confecció es realitzada per diferents artesans.
Un altre tema que m'ha interessat és l'ús del mosaic en construccions àrabs de la Península perquè desconeixia que el mosaic tingués tanta importància en construccions arquitectòniques.
Finalment, crec que la cosa més útil d'aquest reportatge ha estat l'explicació sobre el mosaic de Santa Sofia perquè he aclarit els dubtes que tenia sobre la disposició dels símbols religiosos i he pogut fer-e una idea més real del mosaic al poder veure imatges.
Publicar un comentario