viernes, 25 de febrero de 2011
jueves, 24 de febrero de 2011
lunes, 21 de febrero de 2011
jueves, 17 de febrero de 2011
Art Bizantí
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Arquitectura religiosa: temple. Art bizantí. Època medieval (532–537). Morter i maó. Nau central, 69 ´ 33 m; cúpula, 31 m de diàmetre i 55 m d’alçada. Istanbul (Turquia).
Constantinoble, fundada per l’emperador Constantí, va convertir-se en la capital de l’Imperi d’orient, que es denomina Imperi bizantí, en caure l’Imperi romà d’occident.
Santa Sofia es va edificar en cinc anys damunt les restes d’una antiga església on es va calar foc durant una revolta popular. La seva arquitectura no ha sofert variacions. Però no podem dir el mateix de la seva decoració interior, que va experimentar grans transformacions a partir de la conquesta de Constantinoble pels turcs el 1453.
Dedicada a la Segona Persona de la Trinitat sota l’advocació de «Santa Saviesa» (en grec, Sofia), era el centre d’atenció principal de l’emperador Justinià, que, en començar a governar el 527 dC, es converteix en el cap indiscutible de la comunitat cristiana i converteix l’església en el punt de referència del seu poder. La mateixa Església es va mantenir sota la seva tutela i guia. Aquest aspecte resulta més evident si considerem el fet que el temple estava unit al palau, s’establia una clara relació entre poder terrenal i poder religiós.
L’edifici pròpiament dit ve precedit d’un atri i un nàrtex. Té una planta centralitzada, i segueix l’esquema de planta de creu grega. Està articulat al voltant de la cúpula central que esdevé, alhora, el reflex de la presència divina i que dóna sentit al poder de l’emperador. La presència de mosaics daurats i d’una llum intensa reforcen el seu simbolisme i la finalitat és impressionar els fidels. La personalitat de l’edifici es detecta sobretot a l’interior, on totes les abundants corbes tendeixen a ressaltar la seva immensa cúpula, que, com deia un escriptor contemporani, «no sembla descansar damunt de cap obra sòlida, més aviat sembla sospesa del cel».
L’edifici, tot i els referents clars que el relacionen amb el Panteó d’Agripa, representa un repte tècnic revolucionari. En primer lloc, les cúpules romanes es recolzaven directament sobre els murs i aquests, al terra. Aquesta tècnica no era possible a Santa Sofia, amb una planta lleugerament rectangular. Per resoldre el problema els arquitectes projecten una coberta esfèrica que descansa, a la vegada, sobre contraforts i sobre petxines. Aquesta solució és la gran aportació de l’art bizantí a la història de l’art, que es reflecteix en l’art medieval.
AMPLIACIÓ DEL TEMA
DETALLS DE L'OBRA
1. PLANTA
La planta de Santa Sofia segueix el model de les esglésies paleocristianes: un atri, un nàrtex i el cos principal de l’edifici.
El conjunt de l’edifici conjuga els elements de planta de basílica de tres naus amb la planta centralitzada de creu grega, al centre de la qual queda sospesa la gran cúpula que representa el punt central de l’eix longitudinal principal que des del nàrtex condueix fins a l’absis passant pel presbiteri, mentre que a banda i banda d’aquest –tal com prescrivia la litúrgia oriental– hi havia dos espais simètrics auxiliars.
2. SECCIÓ
Vista des de l’exterior s’aprecia perfectament l’organització piramidal a base de semicúpules amb funció de contraforts que, des de la base i seguint la direcció nord-sud, obliguen a dirigir la mirada fins al punt més alt de la cúpula.
Però l’aspecte més innovador de Santa Sofia consisteix en l’organització del suport de la cúpula. Les petxines, que permeten passar del quadrat a l’esfera, són també fonamentals en el moment de descarregar l’impuls superior, recollint el seu pes i traslladant-lo als pilars i a les semicúpules menors situades a l’eix nord i sud. Pel costat contrari, als cantons est i oest, el pes que transmeten les petxines està contrarestat per dos grans arcs que neixen i descansen en dos poderosos contraforts.
3. VISTA INTERIOR DE LA CÚPULA
La cúpula és l’autèntic centre de Santa Sofia. Simbòlicament pel món bizantí, i més tard pel món medieval, esdevé la imatge de la presència de la divinitat a la terra. Però també és el centre que reuneix tots els pesos del conjunt de l’edifici i que obliga a buscar solucions tècniques per assegurar que se sostingui.
comentari de Santa Sofia de Constantinoble.
Estat Liberal Espanya
miércoles, 16 de febrero de 2011
martes, 15 de febrero de 2011
Desamortitzacions S.XIX
Apunts desamortitzacions
a) Analitza el problema de la terra amortitzada durant el segle XVIII.
b) Quines són les diferents desamortitzacions realitzades a Espanya el segle XIX?
c) Context de les desamortitzacions.
d) Quins béns varen ser amortitzats pels decrets de 1836 i de 1855?
e) Quines eren les motivacions i finalitats de les desamortitzacions?
f) Quins grups socials es van veure beneficiats, i quins perjudicats per les
desamortitzacions?
g) Quins problemes agraris va resoldre la desamortització? Quins no va resoldre?
a) Analitza el problema de la terra amortitzada durant el segle XVIII.
b) Quines són les diferents desamortitzacions realitzades a Espanya el segle XIX?
c) Context de les desamortitzacions.
d) Quins béns varen ser amortitzats pels decrets de 1836 i de 1855?
e) Quines eren les motivacions i finalitats de les desamortitzacions?
f) Quins grups socials es van veure beneficiats, i quins perjudicats per les
desamortitzacions?
g) Quins problemes agraris va resoldre la desamortització? Quins no va resoldre?
http://www.blogger.com/%3CA%20href=" title="Correccio">Correccio
>
>
domingo, 13 de febrero de 2011
De la prosperity a la depressió
Activitats:
1. A partir del document.
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
View more presentations from mcarmearanda.
martes, 8 de febrero de 2011
Vocabulari 1GM
Armistici: acord de no utilització de les armes. Acte previ a les negociacions per a la pau. Alt el foc.
Colonialisme: procés pel qual els països europeus van conquerir països no europeus, amb l’objectiu de destinar-los a produir matèries primeres, extraure les riqueses naturals, explotar les seves poblacions i enriquir-se a costa d’aquests països.
Cursa d’armament: competència política entre països que consisteix en acumular armament per dissuadir els rivals o bé per poder tenir més força en cas de guerra.
Funcionalisme: escola arquitectònica que construeix pensant en la funció que ha de tenir l’edifici i sense gaires concessions a la decoració supèrflua.
Guerra de trinxeres: o guerra de posicions. Durant la I Guerra Mundial, la guerra es va estancar i hi havia llargs quilòmetres de trinxeres enfrontades.
Imperi continu: idea que tenien alguns països europeus d’aconseguir un imperi africà que travessés el continent de banda a banda.
Impressionisme: moviment pictòric del finals del segle XIX que busca captar l’impacte de la llum sobre un paisatge. Pintaven a l’aire lliure.
Metròpoli: en el període colonial, la metròpoli és el país colonitzador.
Pau armada: idea que calia armar-se fortament per poder mantenir la pau, en base a la por a una guerra de greus conseqüències.
Racisme: doctrina irracional que considera una raça superior a les altres o bé que considera que les races no es poden barrejar.
Reparació de guerres: impostos que les potències vencedores imposen als països vençuts, per reparar les despeses i destrosses de la I Guerra Mundial.
Societat de Nacions: institució que sorgeix després de la I Guerra Mundial, a proposta del president Willson, per poder solucionar els problemes internacionals per la via pacífica.
Telègraf: sistema de comunicació que transmet missatges a través d’un codi, a través de la línia telegràfica.
Triple Aliança: aliança militar que signaren Alemanya, l’Imperi Austro-Hongarès i Itàlia.
Triple Entesa: aliança militar que signaren França, Rússia i el Regne Unit.
Bolxevic: partit polític rus que defensava l’accés al socialisme per la via revolucionària ràpida.
Camises negres: anomenaven així els feixistes italians que formaven grups armats. Eren seguidors de Mussolini.
Camp de concentració: llocs on es concentren presoners de guerra o opositors al sistema. Diferents als camps d’extermini, pensats com a màquines de matar.
Consumisme: estil de vida basat en el consum de productes de tot tipus i de necessitat no sempre clara.
Crac del 29: es diu així l’enfonsament de la borsa de Nova York, precedida d’un crisi agrària mundial i de l’enfonsament del sistema bancari dels Estats Units. Es va estendre a tot el món i va implicar un augment de l’atur.
Dictadura: sistema de govern en el qual el governant no és elegit, sinó que hi accedeix o conservar el poder per la força (militar o civil).
Dictadura feixista: sistema polític que implica una alternativa al creixent moviment socialista. El poder es concentra en un líder i un partit que exalten el passat mític de la nació i que eradiquen qualsevol rastre d’oposició.
Espai vital: en el pensament de Hitler i dels nazis, espai que necessitava Alemanya per a desenvolupar-se com a civilització. Per això calia sotmetre i despoblar zones del seu voltant.
Estalinisme: règim polític comunista de la Unió Soviètica (antiga Rússia), dirigit per Stalin. Considerava, doctrinalment, que la revolució socialista podia arribar directament a un país camperol i que no calia passar per la fase capitalista.
Exèrcit Blanc: exèrcit contrarevolucionari rus, que lluitava contra els comunistes.
Exèrcit Roig: exèrcit comunista rus, organitzat per Trotsky, que lluitava contra les tropes contrarevolucionàries de l’exèrcit blanc.
Gran Depressió: període de crisi que es dóna a partir del crack del 29 i que enfonsa les economies durant els anys 30, provocant una alta taxa d’atur.
Líder carismàtic: dirigent que té un caràcter especial i que aconsegueix convèncer les masses.
Menxevic: grup polític rus que defensava una arribada al socialisme de forma més graduada. El seu líder era Kerensky.
New Deal: política econòmica del president Roosevelt que va optar per una intervenció de l’etat en l’economia (obres públiques, subsidis d’atur, ajuts socials,...) per sortir de la Gran Depressió. Segueix les idees econòmiques de Keynes.
PCUS: sigles del Partit Comunista de la Unió Soviètica, partit únic de la Unió Soviètica.
Pla quinquenal: plans econòmics que es feien cada cinc anys a la URSS per tal de fixar els objectius de tot el país.
Reich: en alemany vol dir imperi. Hitler considerava que n’hi havia hagut tres: el primer (de Carlemany a Napoleó), el segon (1870-1918) i el fundat per ell.
SA: són les Seccions d’Assalt del partit nazi, que terroritzaven els seus enemics (gent d’esquerres, jueus,...)
Soviet: assemblea que es podia constituir en una fàbrica, un barri, una caserna,... com a fòrmula de participació.
Soviet Suprem: parlament suprem de la Unió Soviètica
Surrealisme: moviment artístic que es distingeix per representar realitats alternatives no reals, produïdes per la imaginació dels autors o pel consum de substàncies al•lucinògenes.
Tsar: deformació de la paraula cèsar, equivalent a emperador a Rússia.
URSS. Sigles de l’estat que es constitueix a l’antic Imperi Rus i que volen dir Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Bloc capitalista: conjunt de països que, després de la II Guerra Mundial, tenien un sistema econòmic capitalista.
Bloc socialista. Conjunt de països que, després de la II Guerra Mundial, tenien un sistema econòmic comunista (o socialisme real).
Bomba atòmica: arma de destrucció massiva utilitzada per primer cop pels Estats Units contra la població civil japonesa indefensa de les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)
Coexistència pacífica: política internacional consistent en el reconeixement de l’existència de dos blocs diferents, que poden i han de conviure sense guerra.
Col•laboracionistes: persones que, durant la II Guerra Mundial, col•laboraven amb les forces d’ocupació alemanya.
Cursa d’armaments: es parla així a la lluita dels Estats Units i de la Unió Soviètica per mantenir un nivell d’armament semblant al del seu país rival.
Democràcia popular: és una forma d’anomenar el sistema polític comunista o de socialisme real.
Descolonització: procés pel qual les colònies dels països europeus van aprofitar la crisi que va implica la II Guerra Mundial, per iniciar el camí cap a la independència política.
Disputa ètnica: és una lluita per raons de diferències ètniques (llengua, raça, religió,...)
Doctrina Truman: idees polítiques d’aquest president americà que considerava necessària la intervenció americana a Europa per frenar l’avenç del comunisme.
Eix Roma – Berlín: aliança militar signada entre Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini)
Estat satèl•lit: estat teòricament independent però que en realitat té un govern controlat per una potència estrangera veïna.
Gestapo: Policia política alemanya que perseguia els contraris al règim i les ètnies assenyalades pels nazis com a inferiors.
Guerra Freda: període històric en el qual s’enfronten políticament Estats Units i la Unió Soviètica, sense arribar mai a la guerra oberta. Es produeix després de la derrota nazi de 1945.
Guerra llampec: tàctica militar que consisteix en llençar un atac ràpid contra els centres neuràlgics del país atacat.
Holocaust: assassinat massiu de la població jueva d’Europa per part del règim alemany de Hitler.
Lliga Àrab: reunió que associa tots els països de llengua àrab per defensar els seus interessos, molt especialment en contra d’Israel i dels seus aliats nord-americans.
Neocolonialisme: pràctica econòmica que implica que els nous països independents, de fet continuen depenent dels països rics, a nivell econòmic.
OAP: Organització per l’Alliberament de Palestina. Organització política palestina no religiosa, fundada per Yassir Arafat, que lluita pels drets del poble palestí.
ONU: Organització de les Nacions Unides. Institució mundial que vetlla per la pau mundial i busca una sortida dialogada als conflictes o bé acorda intervencions militars de cara a la salvaguarda de les poblacions civils.
OTAN: Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord. Aliança militar liderada pels Estats Units, que inclou els països d’economia capitalista situats per damunt de l’estret de Gibraltar a una banda i altra de l’Atlàntic.
Pacte Antikomintern: pacte anticomunista signat per Alemanya i Japó en contra de la URSS en 1936.
Pacte de Varsòvia: aliança militar que agrupava tots els països de l’Europa Oriental que tenien un sistema econòmic comunista.
Pacte Germanosoviètic: pacte secret, signat en 1939.entre Alemanya i la Unió Soviètica, pel qual es comprometien a no fer-se la guerra.
Pla Marshall: operació econòmica integrada a la doctrina Truman, que consistia en invertir una gran quantitat de diners a Europa Occidental, per tal de millorar la situació social i econòmica i impedir l’extensió del comunisme.
Resistència: conjunt d’organitzacions que, durant la II Guerra Mundial, s’oposaven de forma armada a les forces d’ocupació alemanya.
Teló d’acer: es diu així la frontera entre el bloc comunista i el capitalista.
CECA: associació creada per Itàlia, França i Alemanya en 1951. Vol dir Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer.
CEE: Comunitat Econòmica Europea: associació de països europeus occidentals amb la voluntat de crear un mercat comú. Va ser fundat en 1957 i va evolucionar fins arribar a la Unió Europea.
COMECON: intent de l’Europa socialista de l’est de crear una mena de mercat comú socialista.
Conservadors: persones que tenen una ideologia política que considera que no s’han de produir grans canvis en una societat, o que els canvis han de ser molt graduats.
Crisi del petroli: crisi produïda en 1973 quan, després d’una guerra entre Israel i els països àrabs veïns, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), van decidir rebaixar la producció, provocant un augment del preu del petroli. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar tot el món, especialment els països pobres sens petroli.
Cursa espacial: s’anomena així la rivalitat entre la URSS i els Estats Units per aconseguir millors fites que els seus rivals en l’exploració de l’espai exterior.
Desestalinització: procés obert a la URSS després de la mort d’Stalin (1953), consistent en suavitzar la duresa i repressió brutal del dictador Stalin.
Economia submergida: activitats econòmiques que es fan però que no estan reconegudes, bé per la seva naturalesa delictiva (drogues, prostitució), o bé per evitar pagar impostos (tallers il•legals)
Aixecament: revolta armada.
Brigades Internacionals: cos d’intervenvió de voluntaris procedents de tot el món que van venir a Espanya per defensar la República.
CEDA: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Era una coalició electoral de partits conservadors espanyols.
CNT: sindicat anarquista espanyol (Confederació Nacional del Treball)
Coalició: unió de partits per presentar-se junts a les eleccions.
Cop d’estat: aixecament fet per l’exèrcit que canvia el govern per la força.
Corts: institució espanyola que és la representació dels ciutadans espanyols.
Educació laica: opció educativa que implica que la religió com a fe no té sentit ni lloc en les institucions escolars.
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya. Partit d’esquerres i nacionalista català.
Escola pública: xarxa escolar la titularitat de la qual és de l’estat.
Falange Espanyola: partit fundat per José Antonio Primo de Rivera, que es caracteritzava pel seu nacionalisme castellanista i que emulava els feixisme italià i el nazisme alemany.
FET i de les JONS: partit polític fundat per Franco, resultat de la unió de la Falange Espanyola amb els Carlins. El nom és Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista. El funda per unir les forces polítiques contràries a la República i al sistema democràtic.
Front Popular: coalició electoral d’esquerres que guanya les eleccions de febrer de 1936.
Generalíssim: títol que els militars rebels donen a Francisco Franco, i amb el qual governarà Espanya durant una llarga dictadura.
Generalitat. Institució política catalana que inclou un govern propi amb un president i un Parlament propi de Catalunya.
Govern autònom: govern que té determinats poders en un territori, però que en molts altres aspectes depèn d’un govern central.
Guerra Civil: conflicte armat entre ciutadans d’un mateix país.
Juntes de Defensa: associacions de militars que es van formar en la segona dècada del segle XX i que defensava les opinions dels militars davant del govern.
Mancomunitat: unió de les diputacions catalanes per gestionar els afers comuns de tota Catalunya. Va durar de 1914 a 1923.
Milicià: home o dona armada que s’organitzava entorn al seu partit o sindicat, a partir de l’inici de la Guerra Civil.
PCE: sigles del Partit Comunista d’Espanya.
Pistolerisme: pràctica de violència contra els obrers, practicada per homes pagats per la patronal.
PSUC: sigles del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que és el nom del partit comunista a Catalunya.
República: sistema polític en el qual el cap de l’estat no és un rei, príncep o similar.
Setmana Tràgica: setmana de disturbis que es va produir a Barcelona en 1909, amb molta violència als carrers. Va esclatar arran de l’embarcament de soldats per anar a la guerra colonial contra el poble marroquí.
UGT: sigles del sindicat socialista. Signifiquen Unió General de Treballadors.
Vaga general: acte polític i social que consisteix en no anar a treballar per protestar contra alguna política del govern.
Colonialisme: procés pel qual els països europeus van conquerir països no europeus, amb l’objectiu de destinar-los a produir matèries primeres, extraure les riqueses naturals, explotar les seves poblacions i enriquir-se a costa d’aquests països.
Cursa d’armament: competència política entre països que consisteix en acumular armament per dissuadir els rivals o bé per poder tenir més força en cas de guerra.
Funcionalisme: escola arquitectònica que construeix pensant en la funció que ha de tenir l’edifici i sense gaires concessions a la decoració supèrflua.
Guerra de trinxeres: o guerra de posicions. Durant la I Guerra Mundial, la guerra es va estancar i hi havia llargs quilòmetres de trinxeres enfrontades.
Imperi continu: idea que tenien alguns països europeus d’aconseguir un imperi africà que travessés el continent de banda a banda.
Impressionisme: moviment pictòric del finals del segle XIX que busca captar l’impacte de la llum sobre un paisatge. Pintaven a l’aire lliure.
Metròpoli: en el període colonial, la metròpoli és el país colonitzador.
Pau armada: idea que calia armar-se fortament per poder mantenir la pau, en base a la por a una guerra de greus conseqüències.
Racisme: doctrina irracional que considera una raça superior a les altres o bé que considera que les races no es poden barrejar.
Reparació de guerres: impostos que les potències vencedores imposen als països vençuts, per reparar les despeses i destrosses de la I Guerra Mundial.
Societat de Nacions: institució que sorgeix després de la I Guerra Mundial, a proposta del president Willson, per poder solucionar els problemes internacionals per la via pacífica.
Telègraf: sistema de comunicació que transmet missatges a través d’un codi, a través de la línia telegràfica.
Triple Aliança: aliança militar que signaren Alemanya, l’Imperi Austro-Hongarès i Itàlia.
Triple Entesa: aliança militar que signaren França, Rússia i el Regne Unit.
Bolxevic: partit polític rus que defensava l’accés al socialisme per la via revolucionària ràpida.
Camises negres: anomenaven així els feixistes italians que formaven grups armats. Eren seguidors de Mussolini.
Camp de concentració: llocs on es concentren presoners de guerra o opositors al sistema. Diferents als camps d’extermini, pensats com a màquines de matar.
Consumisme: estil de vida basat en el consum de productes de tot tipus i de necessitat no sempre clara.
Crac del 29: es diu així l’enfonsament de la borsa de Nova York, precedida d’un crisi agrària mundial i de l’enfonsament del sistema bancari dels Estats Units. Es va estendre a tot el món i va implicar un augment de l’atur.
Dictadura: sistema de govern en el qual el governant no és elegit, sinó que hi accedeix o conservar el poder per la força (militar o civil).
Dictadura feixista: sistema polític que implica una alternativa al creixent moviment socialista. El poder es concentra en un líder i un partit que exalten el passat mític de la nació i que eradiquen qualsevol rastre d’oposició.
Espai vital: en el pensament de Hitler i dels nazis, espai que necessitava Alemanya per a desenvolupar-se com a civilització. Per això calia sotmetre i despoblar zones del seu voltant.
Estalinisme: règim polític comunista de la Unió Soviètica (antiga Rússia), dirigit per Stalin. Considerava, doctrinalment, que la revolució socialista podia arribar directament a un país camperol i que no calia passar per la fase capitalista.
Exèrcit Blanc: exèrcit contrarevolucionari rus, que lluitava contra els comunistes.
Exèrcit Roig: exèrcit comunista rus, organitzat per Trotsky, que lluitava contra les tropes contrarevolucionàries de l’exèrcit blanc.
Gran Depressió: període de crisi que es dóna a partir del crack del 29 i que enfonsa les economies durant els anys 30, provocant una alta taxa d’atur.
Líder carismàtic: dirigent que té un caràcter especial i que aconsegueix convèncer les masses.
Menxevic: grup polític rus que defensava una arribada al socialisme de forma més graduada. El seu líder era Kerensky.
New Deal: política econòmica del president Roosevelt que va optar per una intervenció de l’etat en l’economia (obres públiques, subsidis d’atur, ajuts socials,...) per sortir de la Gran Depressió. Segueix les idees econòmiques de Keynes.
PCUS: sigles del Partit Comunista de la Unió Soviètica, partit únic de la Unió Soviètica.
Pla quinquenal: plans econòmics que es feien cada cinc anys a la URSS per tal de fixar els objectius de tot el país.
Reich: en alemany vol dir imperi. Hitler considerava que n’hi havia hagut tres: el primer (de Carlemany a Napoleó), el segon (1870-1918) i el fundat per ell.
SA: són les Seccions d’Assalt del partit nazi, que terroritzaven els seus enemics (gent d’esquerres, jueus,...)
Soviet: assemblea que es podia constituir en una fàbrica, un barri, una caserna,... com a fòrmula de participació.
Soviet Suprem: parlament suprem de la Unió Soviètica
Surrealisme: moviment artístic que es distingeix per representar realitats alternatives no reals, produïdes per la imaginació dels autors o pel consum de substàncies al•lucinògenes.
Tsar: deformació de la paraula cèsar, equivalent a emperador a Rússia.
URSS. Sigles de l’estat que es constitueix a l’antic Imperi Rus i que volen dir Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Bloc capitalista: conjunt de països que, després de la II Guerra Mundial, tenien un sistema econòmic capitalista.
Bloc socialista. Conjunt de països que, després de la II Guerra Mundial, tenien un sistema econòmic comunista (o socialisme real).
Bomba atòmica: arma de destrucció massiva utilitzada per primer cop pels Estats Units contra la població civil japonesa indefensa de les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945)
Coexistència pacífica: política internacional consistent en el reconeixement de l’existència de dos blocs diferents, que poden i han de conviure sense guerra.
Col•laboracionistes: persones que, durant la II Guerra Mundial, col•laboraven amb les forces d’ocupació alemanya.
Cursa d’armaments: es parla així a la lluita dels Estats Units i de la Unió Soviètica per mantenir un nivell d’armament semblant al del seu país rival.
Democràcia popular: és una forma d’anomenar el sistema polític comunista o de socialisme real.
Descolonització: procés pel qual les colònies dels països europeus van aprofitar la crisi que va implica la II Guerra Mundial, per iniciar el camí cap a la independència política.
Disputa ètnica: és una lluita per raons de diferències ètniques (llengua, raça, religió,...)
Doctrina Truman: idees polítiques d’aquest president americà que considerava necessària la intervenció americana a Europa per frenar l’avenç del comunisme.
Eix Roma – Berlín: aliança militar signada entre Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini)
Estat satèl•lit: estat teòricament independent però que en realitat té un govern controlat per una potència estrangera veïna.
Gestapo: Policia política alemanya que perseguia els contraris al règim i les ètnies assenyalades pels nazis com a inferiors.
Guerra Freda: període històric en el qual s’enfronten políticament Estats Units i la Unió Soviètica, sense arribar mai a la guerra oberta. Es produeix després de la derrota nazi de 1945.
Guerra llampec: tàctica militar que consisteix en llençar un atac ràpid contra els centres neuràlgics del país atacat.
Holocaust: assassinat massiu de la població jueva d’Europa per part del règim alemany de Hitler.
Lliga Àrab: reunió que associa tots els països de llengua àrab per defensar els seus interessos, molt especialment en contra d’Israel i dels seus aliats nord-americans.
Neocolonialisme: pràctica econòmica que implica que els nous països independents, de fet continuen depenent dels països rics, a nivell econòmic.
OAP: Organització per l’Alliberament de Palestina. Organització política palestina no religiosa, fundada per Yassir Arafat, que lluita pels drets del poble palestí.
ONU: Organització de les Nacions Unides. Institució mundial que vetlla per la pau mundial i busca una sortida dialogada als conflictes o bé acorda intervencions militars de cara a la salvaguarda de les poblacions civils.
OTAN: Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord. Aliança militar liderada pels Estats Units, que inclou els països d’economia capitalista situats per damunt de l’estret de Gibraltar a una banda i altra de l’Atlàntic.
Pacte Antikomintern: pacte anticomunista signat per Alemanya i Japó en contra de la URSS en 1936.
Pacte de Varsòvia: aliança militar que agrupava tots els països de l’Europa Oriental que tenien un sistema econòmic comunista.
Pacte Germanosoviètic: pacte secret, signat en 1939.entre Alemanya i la Unió Soviètica, pel qual es comprometien a no fer-se la guerra.
Pla Marshall: operació econòmica integrada a la doctrina Truman, que consistia en invertir una gran quantitat de diners a Europa Occidental, per tal de millorar la situació social i econòmica i impedir l’extensió del comunisme.
Resistència: conjunt d’organitzacions que, durant la II Guerra Mundial, s’oposaven de forma armada a les forces d’ocupació alemanya.
Teló d’acer: es diu així la frontera entre el bloc comunista i el capitalista.
CECA: associació creada per Itàlia, França i Alemanya en 1951. Vol dir Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer.
CEE: Comunitat Econòmica Europea: associació de països europeus occidentals amb la voluntat de crear un mercat comú. Va ser fundat en 1957 i va evolucionar fins arribar a la Unió Europea.
COMECON: intent de l’Europa socialista de l’est de crear una mena de mercat comú socialista.
Conservadors: persones que tenen una ideologia política que considera que no s’han de produir grans canvis en una societat, o que els canvis han de ser molt graduats.
Crisi del petroli: crisi produïda en 1973 quan, després d’una guerra entre Israel i els països àrabs veïns, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), van decidir rebaixar la producció, provocant un augment del preu del petroli. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar tot el món, especialment els països pobres sens petroli.
Cursa espacial: s’anomena així la rivalitat entre la URSS i els Estats Units per aconseguir millors fites que els seus rivals en l’exploració de l’espai exterior.
Desestalinització: procés obert a la URSS després de la mort d’Stalin (1953), consistent en suavitzar la duresa i repressió brutal del dictador Stalin.
Economia submergida: activitats econòmiques que es fan però que no estan reconegudes, bé per la seva naturalesa delictiva (drogues, prostitució), o bé per evitar pagar impostos (tallers il•legals)
Aixecament: revolta armada.
Brigades Internacionals: cos d’intervenvió de voluntaris procedents de tot el món que van venir a Espanya per defensar la República.
CEDA: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Era una coalició electoral de partits conservadors espanyols.
CNT: sindicat anarquista espanyol (Confederació Nacional del Treball)
Coalició: unió de partits per presentar-se junts a les eleccions.
Cop d’estat: aixecament fet per l’exèrcit que canvia el govern per la força.
Corts: institució espanyola que és la representació dels ciutadans espanyols.
Educació laica: opció educativa que implica que la religió com a fe no té sentit ni lloc en les institucions escolars.
ERC: Esquerra Republicana de Catalunya. Partit d’esquerres i nacionalista català.
Escola pública: xarxa escolar la titularitat de la qual és de l’estat.
Falange Espanyola: partit fundat per José Antonio Primo de Rivera, que es caracteritzava pel seu nacionalisme castellanista i que emulava els feixisme italià i el nazisme alemany.
FET i de les JONS: partit polític fundat per Franco, resultat de la unió de la Falange Espanyola amb els Carlins. El nom és Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista. El funda per unir les forces polítiques contràries a la República i al sistema democràtic.
Front Popular: coalició electoral d’esquerres que guanya les eleccions de febrer de 1936.
Generalíssim: títol que els militars rebels donen a Francisco Franco, i amb el qual governarà Espanya durant una llarga dictadura.
Generalitat. Institució política catalana que inclou un govern propi amb un president i un Parlament propi de Catalunya.
Govern autònom: govern que té determinats poders en un territori, però que en molts altres aspectes depèn d’un govern central.
Guerra Civil: conflicte armat entre ciutadans d’un mateix país.
Juntes de Defensa: associacions de militars que es van formar en la segona dècada del segle XX i que defensava les opinions dels militars davant del govern.
Mancomunitat: unió de les diputacions catalanes per gestionar els afers comuns de tota Catalunya. Va durar de 1914 a 1923.
Milicià: home o dona armada que s’organitzava entorn al seu partit o sindicat, a partir de l’inici de la Guerra Civil.
PCE: sigles del Partit Comunista d’Espanya.
Pistolerisme: pràctica de violència contra els obrers, practicada per homes pagats per la patronal.
PSUC: sigles del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que és el nom del partit comunista a Catalunya.
República: sistema polític en el qual el cap de l’estat no és un rei, príncep o similar.
Setmana Tràgica: setmana de disturbis que es va produir a Barcelona en 1909, amb molta violència als carrers. Va esclatar arran de l’embarcament de soldats per anar a la guerra colonial contra el poble marroquí.
UGT: sigles del sindicat socialista. Signifiquen Unió General de Treballadors.
Vaga general: acte polític i social que consisteix en no anar a treballar per protestar contra alguna política del govern.
lunes, 7 de febrero de 2011
Comentari obra pictòrica
Passos bàsics per el comentari d' una obra pictòrica
1- Documentació general
1.1. Nom del quadre
1.2. Nom de l'autor
1.3. Cronologia (quan es va fer?)
1.4. Nom de l'estil al qual pertany i nom de l'etapa, si s'escau, i l'època
1.5. Localització: lloc on es troba ara i/o lloc per on es va fer
1.6. Tema. Descripció breu.
1.7. Situar-la, breument, en el context històric, social, cultural, etc ... del moment.
1.8. Tècnica pictòrica. Pot ser :pintura al fresc; a l’oli; al tremp; aquarel•la; esgrafiat ..., etc.
1.9. Suport: mur, fusta, tela, metall...
1.10. Dimensions aproximades del quadre
2-Anàlisi Formal
És un anàlisi de caràcter tècnic. Es tenen en compte els següents aspectes:
2.1 - Elements plàstics:
2.1.1. es dóna més importància al color o a la línia?
• 1' anàlisi del color:
- quins hi ha i quines tonalitats predominen?
- com són?:
són freds (transmeten sensació de calma; d'allunyar-se de l'espectador, per tant, de profunditat; de racionalitat, ordre...etc.) o càlids (emotivitat; passió; alegria; aproximació a l’espectador...,etc,)?. Són reals o irreals?. Són brillants o apagats?...etc
- hi ha harmonia?. Si n'hi ha és monocromàtica, (barreja d’un sol to amb blanc, negre o gris) o policromàtica? (barreja de tons que mantenen una relació entre sí). O bé hi ha contrast de tons (quan uns colors no tenen res a veure amb els altres)?.
( també existeix l'harmonia vibratòria (pel contrast de la sensació de temperatura que tenen els colors freds-càlids, disposats en línies estretes o punts, es neutralitzen per fusió òptica i produeixen efecte de moviment. És utilitzada per l'estil Op-Art de mitjans s.XX)
• anàlisi de la línia:
quin tipus predomina?: les rectes , que donen sensació d'estabilitat, d'estatisme; o les corbes i les diagonals, que són dinàmiques, donen sensació de moviment.
2.1.2. anàlisi de la llum:
- és una llum real (el color és aplicat amb diferents matisos cromàtics) o irreal ? (si és irreal és per donar-li algun missatge simbòlic) i és natural o artificial?
- hi ha efectes de llum i ombra, o no? (si no n'hi ha és perquè els colors estan aplicats sense matisos de tons) . Si hi ha efectes de llum i ombra les formes tenen volum, sinó les formes semblen planes
- de on prové?: és homogènia (universal); frontal; zenital; lateral dret; entra obliquament...?
2.1.3. hi ha la sensació de profunditat, d'espai i d'atmosfera?, quins recursos utilitza l'autor per aconseguir aquests efectes?: hi ha perspectiva o no?, si n’hi ha, és lineal?, i on és el punt de fuga? hi ha perspectiva aèria?(es difuminen les formes i disminueix la intensitat del color). Hi ha escorços?. La línia de l’horitzó és alta o baixa?.
2.1.4. la pinzellada, com és?: curta o llarga; ampla o estreta; juxtaposada; solta; en forma de coma ...?; distribuïdes a l'atzar, segueixen un ordre o un ritme; donen forma a la figura... etc?
2.1.5 la textura com és?, és a dir la matèria com està aplicada?: és una massa densa o per contra, és suau, a penes visible molt poc carregada de pigment?
2.2. La Composició o distribució de les formes o elements en l'espai:
- és simple o complexa?
- com és l'esquelet estructural?: els elements s’ordenen en forma piramidal, forma de fris, helicoïdal, de cercle, de quadrat, de pentàgon ... etc. I a la vegada la situació dels personatges i els objectes s’organitza en línies rectes (verticals, horitzontals, doagonals), corbes o hipèrboles?
- hi ha simetria?
- és unitària o no?
- la composició és equilibrada?
- és oberta (centrífuga) o tancada (centrípeta) ?: tots els elements fugen del centre o s’hi dirigeixen
- és superficial o profunda?, és a dir els elements s’ordenen en plans ben diferenciats o es superposen i es diferencien a través de la llum
- hi ha harmonia?, és a dir hi ha ordre o desordre en la relació de les parts amb el conjunt
2.3. Ritme: expressa repòs, moviment o equilibri?.,(per tant serenitat, emocions ...)On, o a través de què?.
2.4. Temps: quin és el temps que es representa en allò que s’ha pintat? O es vol significar una realitat infinita, amb la qual cosa no hi haurà temps interior?.
2.5. Estil: (és la conclusió de tot l’anàlisi formal)
- analitzar quins elements de la pintura són propis del comú de les pintures de la mateixa època i quins són diferents
- quina novetat aporta?
- relacionar-la amb altres obres de l'autor, quins trets són semblants a tota la seva producció i quins són diferents, tot situant-la en l'etapa de la seva producció que li correspongui
- quines influències d'altres èpoques, estils i pintors s'hi poden observar i quines tindrà en la posteritat, és a dir, comparar-la amb altres obres.
3- Interpretació
3.1. Contingut i Significat
- tema: quina és la història del tema i la font?; amb quina finalitat es va pintar?
- gènere: (només si l’obra és figurativa): retrat, religiós, paisatgístic, històric, de gènere quotidià, informal, natura morta, de vanitas ..
- Anàlisi dels símbols i interpretació del tema: què vol comunicar l’autor (amb el tema, les formes i els colors) , quin és el missatge, la intencionalitat?; quins elements de l’imaginari de l’època tradueix: quines idees, conceptes, sensacions, valors ...etc. vol transmetre?.
- qui encarregà l'obra i, a qui s'adreçava?
3.2. Funció
- quina és la seva funció?: decorativa, il•lustrativa, didàctica, propagandística, commemorativa... etc.
- quines raons i causes justifiquen aquesta funció?
- transcendència històrica de l'autor i l'obra
- interpretació i relació de l'obra amb el moment històric: el pensament, la societat, l'economia ... de l'època; i amb la personalitat de l’artista
1- Documentació general
1.1. Nom del quadre
1.2. Nom de l'autor
1.3. Cronologia (quan es va fer?)
1.4. Nom de l'estil al qual pertany i nom de l'etapa, si s'escau, i l'època
1.5. Localització: lloc on es troba ara i/o lloc per on es va fer
1.6. Tema. Descripció breu.
1.7. Situar-la, breument, en el context històric, social, cultural, etc ... del moment.
1.8. Tècnica pictòrica. Pot ser :pintura al fresc; a l’oli; al tremp; aquarel•la; esgrafiat ..., etc.
1.9. Suport: mur, fusta, tela, metall...
1.10. Dimensions aproximades del quadre
2-Anàlisi Formal
És un anàlisi de caràcter tècnic. Es tenen en compte els següents aspectes:
2.1 - Elements plàstics:
2.1.1. es dóna més importància al color o a la línia?
• 1' anàlisi del color:
- quins hi ha i quines tonalitats predominen?
- com són?:
són freds (transmeten sensació de calma; d'allunyar-se de l'espectador, per tant, de profunditat; de racionalitat, ordre...etc.) o càlids (emotivitat; passió; alegria; aproximació a l’espectador...,etc,)?. Són reals o irreals?. Són brillants o apagats?...etc
- hi ha harmonia?. Si n'hi ha és monocromàtica, (barreja d’un sol to amb blanc, negre o gris) o policromàtica? (barreja de tons que mantenen una relació entre sí). O bé hi ha contrast de tons (quan uns colors no tenen res a veure amb els altres)?.
( també existeix l'harmonia vibratòria (pel contrast de la sensació de temperatura que tenen els colors freds-càlids, disposats en línies estretes o punts, es neutralitzen per fusió òptica i produeixen efecte de moviment. És utilitzada per l'estil Op-Art de mitjans s.XX)
• anàlisi de la línia:
quin tipus predomina?: les rectes , que donen sensació d'estabilitat, d'estatisme; o les corbes i les diagonals, que són dinàmiques, donen sensació de moviment.
2.1.2. anàlisi de la llum:
- és una llum real (el color és aplicat amb diferents matisos cromàtics) o irreal ? (si és irreal és per donar-li algun missatge simbòlic) i és natural o artificial?
- hi ha efectes de llum i ombra, o no? (si no n'hi ha és perquè els colors estan aplicats sense matisos de tons) . Si hi ha efectes de llum i ombra les formes tenen volum, sinó les formes semblen planes
- de on prové?: és homogènia (universal); frontal; zenital; lateral dret; entra obliquament...?
2.1.3. hi ha la sensació de profunditat, d'espai i d'atmosfera?, quins recursos utilitza l'autor per aconseguir aquests efectes?: hi ha perspectiva o no?, si n’hi ha, és lineal?, i on és el punt de fuga? hi ha perspectiva aèria?(es difuminen les formes i disminueix la intensitat del color). Hi ha escorços?. La línia de l’horitzó és alta o baixa?.
2.1.4. la pinzellada, com és?: curta o llarga; ampla o estreta; juxtaposada; solta; en forma de coma ...?; distribuïdes a l'atzar, segueixen un ordre o un ritme; donen forma a la figura... etc?
2.1.5 la textura com és?, és a dir la matèria com està aplicada?: és una massa densa o per contra, és suau, a penes visible molt poc carregada de pigment?
2.2. La Composició o distribució de les formes o elements en l'espai:
- és simple o complexa?
- com és l'esquelet estructural?: els elements s’ordenen en forma piramidal, forma de fris, helicoïdal, de cercle, de quadrat, de pentàgon ... etc. I a la vegada la situació dels personatges i els objectes s’organitza en línies rectes (verticals, horitzontals, doagonals), corbes o hipèrboles?
- hi ha simetria?
- és unitària o no?
- la composició és equilibrada?
- és oberta (centrífuga) o tancada (centrípeta) ?: tots els elements fugen del centre o s’hi dirigeixen
- és superficial o profunda?, és a dir els elements s’ordenen en plans ben diferenciats o es superposen i es diferencien a través de la llum
- hi ha harmonia?, és a dir hi ha ordre o desordre en la relació de les parts amb el conjunt
2.3. Ritme: expressa repòs, moviment o equilibri?.,(per tant serenitat, emocions ...)On, o a través de què?.
2.4. Temps: quin és el temps que es representa en allò que s’ha pintat? O es vol significar una realitat infinita, amb la qual cosa no hi haurà temps interior?.
2.5. Estil: (és la conclusió de tot l’anàlisi formal)
- analitzar quins elements de la pintura són propis del comú de les pintures de la mateixa època i quins són diferents
- quina novetat aporta?
- relacionar-la amb altres obres de l'autor, quins trets són semblants a tota la seva producció i quins són diferents, tot situant-la en l'etapa de la seva producció que li correspongui
- quines influències d'altres èpoques, estils i pintors s'hi poden observar i quines tindrà en la posteritat, és a dir, comparar-la amb altres obres.
3- Interpretació
3.1. Contingut i Significat
- tema: quina és la història del tema i la font?; amb quina finalitat es va pintar?
- gènere: (només si l’obra és figurativa): retrat, religiós, paisatgístic, històric, de gènere quotidià, informal, natura morta, de vanitas ..
- Anàlisi dels símbols i interpretació del tema: què vol comunicar l’autor (amb el tema, les formes i els colors) , quin és el missatge, la intencionalitat?; quins elements de l’imaginari de l’època tradueix: quines idees, conceptes, sensacions, valors ...etc. vol transmetre?.
- qui encarregà l'obra i, a qui s'adreçava?
3.2. Funció
- quina és la seva funció?: decorativa, il•lustrativa, didàctica, propagandística, commemorativa... etc.
- quines raons i causes justifiquen aquesta funció?
- transcendència històrica de l'autor i l'obra
- interpretació i relació de l'obra amb el moment històric: el pensament, la societat, l'economia ... de l'època; i amb la personalitat de l’artista
domingo, 6 de febrero de 2011
Paths of Glory
Títol original: Paths of glory
Director: Stanley Kubrick
Producció: James B. Harris, per Bryna Productions / United Artists (Estats Units, 1957)
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson, a partir de la novel·la homònima de Humphrey Cobb
Fotografia: Georg Krause
Música: Gerald Fried
Direcció artística: Ludwig Reiber
Muntatge: Eva Kroll
Repartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal Paris), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready (General Mirbeau), Wayne Morris (Tinent Roget), Richard Anderson (Comandant Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud)
Duració: 86 minuts.
Director: Stanley Kubrick
Producció: James B. Harris, per Bryna Productions / United Artists (Estats Units, 1957)
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson, a partir de la novel·la homònima de Humphrey Cobb
Fotografia: Georg Krause
Música: Gerald Fried
Direcció artística: Ludwig Reiber
Muntatge: Eva Kroll
Repartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal Paris), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready (General Mirbeau), Wayne Morris (Tinent Roget), Richard Anderson (Comandant Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud)
Duració: 86 minuts.
viernes, 4 de febrero de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)