Antic Règim

Es coneix amb el nom d'Antic Règim la societat anterior al segle XIX, abans dels canvis originats en la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Els coetanis dels fets que van motivar els canvis van fer servir l'expressió Antic Règim per definir, d'una forma negativa, el conjunt de la societat anterior. En contraposició, la nova societat que va sorgir la van anomenar Nou Règim.

Agricultura.

Els sistemes agrícoles de treball de l'Antic Règim eren molt antiquats. Hi havia hagut pocs canvis des de l'època romana: arada normanda, molins d'aigua i de vent, guarniments de l'animal, com la collera, els tirants, la ferradura o l'estrep, etc. Però les tècniques continuaven sent molt endarrerides: ús del guaret, rendiments baixos, conreu poc intensiu, utensilis de fusta, sistema feudal d'explotació, etc
La modernització de l'agricultura europea va començar als Països Baixos i a Anglaterra a finals del segle XVIII, i es va estendre pels països de l'Europa occidental durant el segle XIX. Les innovacions més importants que es van introduir a l'agricultura van ser: tancament dels camps, noves tècniques de conreu, nova rotació de conreus amb l'eliminació del guaret, selecció de llavors, millores en els utensilis (de ferro), utilització cada vegada més freqüent d'adobs, progressiva mecanització del camp, relació més profitosa entre l'agricultura i la ramaderia i desaparició del sistema feudal, entre d'altres .

La divisió de la societat estamental prové de l'època del feudalisme i va donar lloc a dos grups clarament diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats. El grup dels privilegiats, compost per la noblesa i el clero, gaudia de tots els privilegis i de molts pocs deures. Eren privilegis seus: no pagar impostos, reservar-se certs càrrecs dins l'Estat i l'exèrcit, tenir diferents lleis i tribunals, gaudir dels privilegis feudals, etc.

La noblesa era un grup social tancat i s'hi pertanyia per naixement, a excepció de les persones ennoblides pel Rei gràcies als seus serveis a la Corona. Es pot distingir entre una alta i una baixa noblesa. L'alta noblesa es caracteritza perquè als seus privilegis calia afegir-hi una posició econòmica dominant dins la societat. La baixa noblesa, en canvi, tenia els mateixos privilegis, però un poder econòmic dèbil i, fins i tot, nul.

El clergat es diferenciava de la noblesa en què estava obert a totes les classes socials. Tenia els mateixos privilegis que la noblesa: judicials, fiscals, de prestigi i feudals. També s'hi han de distingir dos subgrups: l'alt clero, d'extracció nobiliària (era costum que el segon fill d'una família noble prengués els hàbits religiosos), que es pot assimilar amb poder a l'alta noblesa; i el baix clero, d'extracció popular, que vivia en les mateixes condicions de vida que els camperols.

Fins al segle XIX no es pot parlar d'indústria; s'ha de parlar d'artesania. Les característiques bàsiques de l'artesania són: ús de màquines manuals o de tracció animal, poca producció, caràcter local. A les ciutats els artesans treballaven agrupats en gremis. Els sistema de producció gremial es caracteritzava per una reglamentació estricta que definia, entre altres coses, com s'havia de produir, en quines quantitats i els preus de la producció.

El Tercer Estat el formaven grups molt diversos. Es podria fer aquesta classificació:

a) el camperolat, normalment sense terres, fortament explotat pel sistema senyorial; representava un 80-85 % de la població;

b) la burgesia, grup acomodat de les classes urbanes, format per banquers, comerciants, industrials, artesans, professionals liberals, etc.;

c) les classes populars urbanes, compostes per oficials, aprenents, assalariats, criats, etc.;

d) els marginats, gent sense ofici ni benefici, que vivien de la caritat i de la pilleria (mendicants, delinqüents, vagabunds, etc.).

Palaus

Cal mirar :" La España de los Borbones"