Apunts Revolució Industrial

L'augment de la població

Igual com a la major part dels països europeus, la població de la Gran Bretanya es va duplicar al llarg del segle XVIII.

Millora de la xarxa de comunicacions

El fet de poder disposar d'una bona xarxa viària entre les diferents regions de la Gran Bretanya, com ara l'existència de canals navegables, era molt important per al proveïment de primeres matèries i la distribució dels productes elaborats, i també per articular el mercat interior del país.

Mà d'obra barata disponible

El creixement de la població va augmentar les possibilitats de mà d'obra. D’altra banda, molts propietaris que no tenien prou diners per tancar els seus camps i molts jornalers que es van quedar sense feina van emigrar a les ciutats per treballar a les fabriques.

Protecció dels productes nacionals

El 1750 es va prohibir la importació de teixits de cotó de l'índia per beneficiar la producció nacional de llana. A més, aquesta mesura va estimular la creació d'indústries de cotó a Anglaterra.


Primeres matèries barates

Les primeres matèries per a la indústria, com el cotó, s'obtenien a un cost molt baix de les colònies de l'Imperi, sobretot de L’índia, i de les plantacions americanes on treballaven esclaus. Les noves indústries cotoneres van elaborar els seus productes obtenint elevats beneficis.

Fonts d'energia accessibles

La Gran Bretanya era una terra rica en carbó. Això va permetre de disposar d'un combustible molt important per a les noves maquines que generaven energia amb vapor.

L'extracció de carbó va augmentar quan es van incorporar les màquines a la indústria.

1 El naixement de la indústria moderna

Les indústries que van protagonitzar esclat industrial van ser la tèxtil i la siderúrgica. Van ser les primeres a utilitzar les noves tecnologies i els nous sistemes de treball. Per fer possible la seva mecanització, es van invertir els capitals obtinguts del comerç colonial i, en alguns casos, de petites fortunes particulars.

1.1 El cotó

Fins l'any 1700, els teixits elaborats amb cotó, coneguts amb el nom d'indianes, arribaven directament de L’índia, a baix preu, i perjudicaven els interessos de les manufactures angleses que treballaven amb llana i seda.

El govern britànic va decidir la prohibició de l'entrada de les indianes al país, i això va fer que sorgissin arreu de la Gran Bretanya manufactures que compraven a les colònies el cotó a baix preu i fabricaven elles mateixes la roba estampada.

Els teixits de cotó, molt més lleugers i barats que els de llana, es van posar de moda i la demanda va augmentar considerablement. Tot i que la llana era la primera matèria que més s'utilitzava en la indústria tèxtil fins al segle XVIII, a començament del segle XIX es va imposar definitivament el cotó.

Ben aviat, es va començar a produir cotó a les colònies, on els fabricants britànics no tenien competència. Els elevats guanys del comerç colonial van permetre de mecanitzar ràpidament la indústria cotonera, que va ser la primera a incorporar la maquinaria moderna.

Les primeres màquines no eren excessivament cares i es podia començar amb poc capital, obtenint, en canvi, altíssims beneficis.

1.2 Del carbó de coc a l'acer

Les primeres màquines que es van utilitzar en el tèxtil eren de fusta, fins que es va descobrir que el carbó vegetal es podia fer servir en un alt forn de fundició. Les màquines de vapor i els alts forns consumen grans quantitats de carbó vegetal, fet que va amenaçar l’existència dels boscos, fins que va ser substituït per un derivat del carbó mineral, el carbó de coc ( carbó mineral ) , que va ser la font d’energia mes important de la Revolució Industrial.

El ferro es va convertir en un material essencial per a la nova indústria siderúrgica, ja que aquesta subministrava les primeres matèries, acer, ferro colat i ferro forjat, per fabricar l'equipament bàsic de la industrialització: la maquinaria agrícola i industrial, però també el material de guerra i el material per a la xarxa ferroviària. Les noves necessitats van fer créixer la siderúrgia britànica i van estimular les millores tècniques, que van augmentar la seva capacitat de producció.

A diferencia de la indústria cotonera, la siderúrgica requeria un capital elevat per instal·lar i funcionar. Per aquesta raó van adquirir una gran importància els bancs i les societats financeres, que van facilitar els recursos necessaris per al seu desenvolupament.

2 El taller del món

El sorgiment de la indústria a gran escala va fer que la Gran Bretanya estigués en una posició molt avantatjosa respecte de la resta de països, ja que va poder vendre els seus productes sense cap tipus de competència.

Al principi, la major part de la producció tèxtil es va destinar al mercat nacional, cosa que va estimular el comerç interior i les millores del transport i de les comunicacions. Ben aviat, però, la gran producció de la nova indústria va permetre de destinar a l'exportació una gran part de les mercaderies.

Abans de la fi de segle, gairebé la totalitat de la producció es destinava a les colònies. D'aquesta manera, la Gran Bretanya es va convertir, en el segle XVIII, en la primera proveïdora del mercat mundial. El mercat exterior, que s'ampliava constantment, va proporcionar el capital necessari per a la mecanització i el ràpid creixement industrial.

3 Les noves idees econòmiques

Alhora que s'iniciava el desenvolupament industrial a la Gran Bretanya van aparèixer un seguit de pensadors de formació il·lustrada que van fixar els fonaments ideològics per a una nova economia. Tots criticaven els obstacles que el mercantilisme imposava a la producció i defensaven la llibertat de comerç i el dret a la propietat.

A la Gran Bretanya va sorgir una nova concepció de les activitats econòmiques lligada als interessos de la classe que dirigia la industrialització, la burgesia. Es tractava del liberalisme econòmic. Aquesta línia de pensament il·lustrat era defensada per l'anomenada escola clàssica d'economia, on s'aplegaven Adam Smith, David Ricardo i Thomas R. Malthus. Rebutjaven el control de l'Estat sobre les activitats econòmiques i proposaven mesures per garantir una major llibertat, tant en la inversió de diners com en el comerç de mercaderies.

En les seves teories, publicades el 1776, Adam Smith rebutjava el proteccionisme que havien practicat les monarquies europees i demanava una política lliurecanvista, amb una llibertat absoluta de comerç per a totes les activitats econòmiques, basada en la lliure competència. La llibertat de cada persona i el seu interès personal eren els motors de L’economia.

Davant el liberalisme, va sorgir a França la doctrina fisiocràtica, endegada per Quesnay. La fisiocràcia afirmava que la riquesa dels països provenia únicament de l'explotació dels seus recursos naturals. Per tant, la terra era la principal font de riquesa, tot i que també defensaven la plena llibertat de comerç.

4 Nous temps, noves diferències
La Revolució Industrial va consolidar un nou model de societat: la societat industrial. Les diferencies entre les persones ja no venien determinades per l'origen familiar o social, sinó per la propietat privada i la riquesa personal.

4.1 Dels estaments a les classes socials

La societat estamental, de grups socials tancats i privilegiats, va donar pas a una societat basada en les classes socials, obertes i competitives.

En el nou món industrial destacaven dos grups socials: els qui eren propietaris de les fabriques i el nombrós grup d'obrers que hi treballaven. Mentre que la noblesa conservava les seves propietats al camp i tot el seu poder social i econòmic, la burgesia va consolidar la seva posició. Els burgesos dirigien el gran comerç d'ultramar, i molts es van convertir en empresaris de les noves fabriques: era la burgesia industrial. Aquesta burgesia tenia la propietat dels mitjans de producció i dels productes elaborats. Per tant, posseïa els principals elements per produir i obtenir guanys a partir de la iniciativa pròpia. Es va consolidar així el pas al capitalisme industrial, basat en la recerca dels màxims beneficis.

Per la seva banda, la major part de la població formava l'anomenada classe obrera industrial o proletariat. Pagesos, jornalers, treballadors dels gremis, artesans, entre altres, es van convertir en obrers de les fabriques, en treballadors de les mines i en assalariats de feines diverses a les ciutats.

4.2 El treball com a mercaderia
Amb la Revolució Industrial es va establir una nova relació social desigual. El proletariat no tenia cap possibilitat d'accedir a la propietat dels mitjans de producció i només podia oferir el seu treball per sobreviure. Homes, dones i nens obtenien salaris insignificants a canvi de la seva força de treball.

Un cop més, la historia ens proporciona unes dades sobre les quals podem reflexionar. l'explotació dels obrers i les pèssimes condicions de vida que patien van ser la conseqüència més negativa de la industrialització. Com a treballadors, les persones tenen dret a unes condicions Laborals adequades: horaris de treball reglamentats, salaris adients, dret al lleure, prestacions socials, etc.

4.3 Una societat urbana
El creixement de les ciutats es va produir paral·lelament al procés d'industrialització. Un hàbitat urbà es va imposar al rural d'una manera gradual.

Al llarg del procés d'industrialització, milers de treballadors es van concentrar en els centres urbans. Les ciutats, però, no estaven preparades per acollir aquesta allau de persones. A la perifèria urbana van sorgir barris obrers massificats insalubres i mal urbanitzats, on sovintejaven la brutícia, la contaminació, el barraquisme, la manca de serveis (neteja de carrers, clavegueres, aigua) i, per tant, les epidèmies de còlera i de tifus.

Es pot afirmar que, amb la nova societat industrial, els treballadors van empitjorar notablement les seves condicions de vida. El pas de l’artesà i el menestral a l'obrer industrial va engrandir encara més les diferencies respecte dels grups socials més poderosos. Els rics augmentaven la seva riquesa, i les classes populars eren encara més pobres i es trobaven més desprotegides.

5 Processos similars en temps dispars

La Gran Bretanya va completar el seu procés d'industrialització a mitjan segle XIX. Mentrestant, uns altres països havien iniciat també la seva revolució industrial seguint l'exemple britànic. França, Bèlgica, Alemanya i els Estats Units, i més tard d'altres, van confirmar la consolidació del capitalisme industrial en el món.

Tots aquests països van experimentar una revolució industrial similar a la britànica, però en un altre moment històric i amb unes circumstancies diferents. En cada cas, el procés industrialitzador es va iniciar perquè es van donar unes condicions determinades i es va completar amb més o menys rapidesa en funció d'aquestes condicions.

Els historiadors han pogut establir en quin moment es va iniciar la revolució industrial en cada país gràcies a l'estudi de les dades econòmiques de l’època que es conserven en els arxius públics i en els d'empreses. Aquestes dades han demostrat en quin moment es van produir els primers símptomes d'industrialització en cada país, com a la Gran Bretanya, cap al 1780, o a França, entre 1830 i 1840.

En aquest fet radica precisament la importància de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya. D'una banda, havia estat la capdavantera, la qual cosa li va comportar importants avantatges econòmics. D'altra banda, l'estudi de les seves circumstancies ha permès de situar amb més facilitat l'inici de l’esclat industrial en altres indrets en èpoques posteriors.

6 Catalunya, el camí cap a la industrialització

Catalunya va ser un dels països que va començar la revolució industrial en el segle XIX. Tot i que el procés d'industrialització ja s'havia iniciat en el segle XVIII, no va ser fins al 1830 que la indústria catalana es va mecanitzar i va encetar un esclat industrial similar al de la Gran Bretanya.

En el transcurs del segle XVIII, Catalunya va experimentar un creixement continuat en tots els aspectes, no solament de la població i l'agricultura, com ja hem vist, sinó també del comerç i la manufactura.

Els catalans van tornar a fer-se a la mar per comerciar directament amb les colònies americanes. Els capitals que va proporcionar aquest comerç van possibilitar l'impuls definitiu cap a la societat industrial del nostre país.

6.1 Via lliure a Amèrica

L'any 1778, el rei Caries III va autoritzar diversos ports catalans a comerciar sense intermediaris amb el continent americà. D'aquesta manera quedava oficialment abolit l'antic monopoli comercial dels castellans i també els privilegis dels quals gaudien tradicionalment els ports de Sevilla i, més tard, Cadis.

El comerç de Catalunya amb Amèrica es basava en l'exportació de productes propis, sobretot els vins i l'aiguardent, i els productes manufacturats tèxtils, com les indianes, els teixits de seda, llana i cotó, i també el paper. De tornada, els vaixells catalans carregaven especialment argent i or, sucre, cacau, cuirs, cotó, pebre i tints per a l'estampació de les indianes.

El comerç colonial va oferir unes possibilitats de guany molt superiors a les dels mercats locals i peninsulars, i va comportar una sortida molt lucrativa per a la producció catalana, de manera que va servir per equilibrar la balança comercial del Principat.

Els grups socials més beneficiats amb aquests intercanvis van ser els grans mercaders, i els agricultors, que destinaven la producció al comerç americà. Ciutats com Mataró, Reus i el seu port, els Alfacs, Salou, i sobretot Barcelona, van conèixer un tràfic comercial sense precedents.

També es va produir un comerç amb Europa, tant per mar, mitjançant el cabotatge, com per vies terrestres. Catalunya hi participava exportant productes agrícoles a canvi de productes manufacturats.

6.2 Les manufactures tradicionals
El beneficis del comerç amb Amèrica van estimular la protecció de les manufactures que elaboraven productes destinats a les colònies. Malgrat que la indústria cotonera va conèixer una major expansió, algunes indústries tradicionals també es van veure afavorides. La indústria paperera, la del ferro i la construcció naval van experimentar un gran creixement i van mantenir una aparent prosperitat fins a la fi del segle XVIII.

Al llarg del segle XVIII es va incrementar el nombre de molins paperers, ja que el paper era un dels principals productes exportats als ports americans. De les zones medievals on es van originar els molins, a les vores dels rius Anoia i Francolí, es va estendre a altres conques fluvials, com la del Fluvià, el Ter, la Tordera, el Ripoll o el Llobregat.

Les fargues catalanes convertien el mineral en una massa esponjosa de ferro o acer d'alta qualitat, fàcil de modelar. Per això, les fargues, d'origen medieval, van subsistir fins al segle XIX, encara que aleshores ja s'havia desenvolupat el sistema de l'alt forn de fundició.
Les fargues es localitzaven a les comarques pirinenques i prepirinenques, prop dels rius i torrents. El ferro que s'hi obtenia s'utilitzava per a la fabricació d'armes i claus a Ripoll i ganivets a Solsona, a més de ser exportat a Amèrica.

La farga catalana es componia del forn, on es reduïa el mineral; la trompa, per on corria l'aire per avivar el foc del forn, i el mall, que era un martell gros que forjava i estirava la massa.

Tot i que la farga no era originaria de Catalunya, deu el seu nom al fet que va ser perfeccionada al nostre país.